«Cada pell té, per genètica, un límit.És mentida que la pots entrenar»

Eduardo Nagore, cap del servei de Dermatologia de l’Institut Valencià d’Oncologia, participa a Euromelanoma, una campanya europea que té com a objectiu aportar informació sobre la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament del càncer de pell. És membre també de la junta directiva de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV).

A l’estiu comença el gran perill per a la pell o cal protegir-se del sol durant tot l’any?

Això va molt d’aplicar el sentit comú, tenint sempre molt clars quins són els elements amb què jugues. Perquè, d’una banda, hi ha la radiació del sol, però també hi ha altres factors que cal tenir en compte a l’hora de protegir-te, com el teu tipus de pell: no és el mateix una exposició determinada en el mateix moment del dia, posem-hi durant una hora, per a una persona pèl-roja que per a una altra de pell negra, o per a algú amb antecedents familiars de melanoma o que tingui molts nevus -pigues-. I després, per descomptat, dependrà del que facis. Si tens l’oficina a deu minuts de casa, a l’hivern, amb la intensitat que hi ha i la quantitat de pell que exposes, seria ridícul fer servir un protector solar; però si treballes tot el dia a l’aire lliure, la situació és diferent.

L’excés de sol és el principal risc per al melanoma?

És el principal factor de risc ambiental, entre els que són externs a nosaltres, perquè probablement té més pes la part genètica de cadascú. Per exemple, una persona que té moltíssimes pigues té genèticament una predisposició més gran, perquè la seva pell ja ho afavoreix d’entrada. Del que no hi ha cap dubte, perquè està demostrat, és que la radiació ultraviolada, quan incideix sobre la pell, produeix mutacions. No és el mateix que en produeixis unes poques que moltes. I com més en vagis acumulant, més capacitat de produir dany a la cèl·lula i més facilitat per tenir un càncer.

Troba sentit que socialment es continuï veient el bronzejat com una cosa positiva o fins i tot saludable?

És una moda que, per desgràcia, té un efecte nociu. Fa que la gent busqui posar-se morena, estar més al sol i, com a conseqüència, acumuli més radiació i augmenti el risc de càncer. Quan la moda era la contrària i estar molt blanquet era signe de distinció per a la classe alta, que es diferenciava així dels treballadors que es guanyaven la vida majoritàriament al camp, aquella gent tenia menys risc de càncer. És veritat que la moda dificulta una mica el missatge. Jo, com a dermatòleg, no puc pretendre canviar-la, però almenys puc intentar que es desenvolupi d’una manera saludable i minimitzant els riscos.

Però la llum solar també té efectes positius en la salut. On és el terme mitjà?

L’enemic número u de la pell és el vermell: si et poses vermell, és sinònim de cremada. Això produeix dany a la pell. La quantitat de mutacions que produeix, de dany a la cèl·lula, és moltíssim més gran que simplement posar-se una estona al sol i acabar agafant una mica de color. I després hi ha l’altra qüestió, que és l’acumulació. Si et ve de gust posar-te moreno, perfecte, però si vas a la platja, intenta estar-hi poca estona. Al final et posaràs tan moreno com la teva pell et deixi. És mentida això que pots entrenar la pell. Tu tens un límit, genèticament. Hi ha gent que, per molt que vulgui, no es posarà mai morena, com passa amb molts turistes que venen d’altres països del centre o del nord d’Europa, l’únic que aconsegueixen és posar-se com gambes.

Això que amb posar-se protector solar n’hi ha prou és una creença comuna errònia?

Sabent com funcionen els protectors solars, el que cal fer-ne és un ús coherent. Són filtres, i la capacitat que tenen de filtrar és la que indica el factor de protecció. Si és 20, per dir-ho d’una manera molt senzilla que s’entengui, vol dir que deixa passar un de cada 20 rajos. Un cop exerceix el seu efecte, dura les dues horetes que es diuen sempre. Fa temps es va elaborar algun estudi que apuntava que fer servir crema augmentava el risc i, és clar, quan es va esbrinar per què, era perquè la gent pensava: «Doncs ja està, com que m’he posat crema, puc estar tot el dia a la platja».

Però en general detecta que va millorant la conscienciació?

Sí, afortunadament ja veus com a mínim els pares posant el protector als nens o com sovint la gent va a la platja i se l’aplica. Però és veritat que encara cal insistir-hi molt.

En general, hi ha més prevalença del melanoma entre els homes?

En les dones sovint es detecta abans; solen estar més conscienciades i es presenta amb tumors més petits. Quan estudies si pel fet de ser home o dona canvia com es comporta el càncer, en aquest cas no hi ha una modificació rellevant. Té més a veure amb el fet que es diagnostiquin més tard en homes, perquè es preocupen menys, es detecten una mica més tard i amb pitjor pronòstic.

La detecció precoç és un factor fonamental en les possibilitats de curació...

És clar, sens dubte. És el nostre cavall de batalla. Malgrat tots els esforços que s’han fet, la mortalitat no ha canviat, es manté. Això té moltíssim a veure amb el fet que no es detecti precoçment. Almenys en un determinat nombre de melanomes, perquè hi ha un percentatge que ronda el 20% que creix molt ràpid. I llavors, o un s’acostuma a mirar-se la pell un cop al mes, o no hi ha manera de detectar-ho, perquè no aniràs mensualment al dermatòleg. T’ho has de detectar tu mateix, sobretot mirant-te la pell que no es veu cada dia: l’esquena, el cuir cabellut, el clatell, darrere les orelles, la zona genital, la planta dels peus, tot.

I quins són els indicis d’un melanoma?

Si hagués de dir els més rellevants, el primer seria que hi hagi canvis, en plural. Per tant, un únic canvi per si sol no és indici suficient. Si només veus que ha crescut, això pot passar amb moltes coses, però si et creix i et pica, ja cal consultar. O si augmenta de mida i canvia d’aspecte, igual. Un altre senyal important és l’«aneguet lleig·»: una piga que es veu clarament diferent de la resta. Llavors, indubtablement, cal anar al dermatòleg. I en qualsevol part del cos. Moltes vegades la gent creu que el melanoma només pot sortir on ha tocat el sol, i això és fals.

Han avançat molt les teràpies en els últims anys?

El canvi ha estat brutal. En els últims, diria, deu anys, sobretot amb l’aparició de la immunoteràpia, que ho ha modificat tot radicalment. Abans que existís, entre els qui tenien metàstasi, en dos anys havia mort el 85%. I ara mateix, en aquesta mateixa situació, en mor menys del 50% en cinc anys. En qualsevol cas, la major part dels melanomes no es detecten així, amb metàstasi. Si en parlem en conjunt, moren entre el 10% i el 15% de tots els melanomes que es diagnostiquen.

Subscriu-te per seguir llegint