Cribratges: què són i qui se’ls hauria de fer?

La detecció precoç és una de les eines més efectives per millorar el pronòstic de moltes malalties, especialment del càncer. En aquest context, els programes de cribratge tenen un paper fonamental, ja que permeten identificar possibles alteracions abans que apareguin símptomes.

Però, què és exactament un cribratge i qui se l’hauria de fer?

Un cribratge és una prova o un conjunt de proves que es realitzen a persones que no presenten símptomes amb l’objectiu de detectar una malaltia en fases inicials.

L’objectiu principal és identificar possibles signes de malaltia abans que es manifesti clínicament, quan les opcions de tractament acostumen a ser més efectives i menys invasives.

Cal tenir en compte que un resultat positiu en un cribratge no implica necessàriament que la persona tingui la malaltia. En molts casos, calen proves complementàries per confirmar o descartar el diagnòstic.

La detecció precoç pot contribuir a:

• Augmentar les possibilitats d’èxit del tractament.
• Reduir la mortalitat associada a determinades malalties.
• Disminuir la necessitat de tractaments més agressius.
• Millorar la qualitat de vida dels pacients.

Actualment, hi ha programes de cribratge consolidats per a alguns tipus de càncer.

Càncer de mama

El cribratge del càncer de mama es realitza habitualment mitjançant mamografies periòdiques. Les recomanacions poden variar segons el país i els antecedents personals o familiars, però generalment s’adreça a dones d’entre 50 i 69 anys, amb invitacions periòdiques per participar-hi.

Càncer colorectal

El cribratge del càncer colorectal acostuma a fer-se mitjançant una prova de detecció de sang oculta en femta. Habitualment, s’ofereix a homes i dones d’entre 50 i 69 anys. Si el resultat és positiu, es pot recomanar una colonoscòpia per completar l’estudi.

Càncer de coll uterí

Aquest cribratge es basa en la citologia cervical o en la detecció del virus del papil·loma humà (VPH). És dirigit a dones dins d’un determinat grup d’edat i la freqüència de les proves depèn del tipus de test utilitzat i dels resultats previs.

Tot i els seus beneficis, els cribratges no són infal·libles. En alguns casos, poden produir-se:

• Falsos positius, quan una prova suggereix la presència d’una malaltia que finalment no existeix.
• Falsos negatius, quan la prova no detecta una malaltia que sí que és present.
• La detecció de lesions que potser no haurien causat problemes al llarg de la vida.

Per això, els programes de cribratge es basen en evidència científica i s’actualitzen periòdicament per garantir-ne l’eficàcia.