Despistes, desorganització i impulsivitat: els símptomes del TDAH en adults que poden passar desapercebuts

El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament que acostuma a associar-se a nens i adolescents. Tot i això, també afecta adults, i molts arriben als 30, 40 o fins i tot 50 anys sense saber que darrere dels seus problemes de concentració, organització o impulsivitat hi pot haver un diagnòstic.

A Espanya, s’estima que aproximadament un 6,8% dels menors i adolescents tenen TDAH, mentre que la prevalença entre adults se situa al voltant del 3-4%. Malgrat aquestes xifres, continua sent un trastorn infradiagnosticat en l’edat adulta.

La doctora Mercedes Loro López, psiquiatre de l’Hospital Universitari de Guadalajara i docent de la Universitat d’Alcalà, explica que cada vegada hi ha més coneixement entre els especialistes: «Cada vegada hi ha més informació entre els psiquiatres d’adults per poder diagnosticar-lo, tot i que continua sent un problema infradiagnosticat».

El TDAH no apareix de sobte als 30 o als 50 anys

El TDAH acostuma a detectar-se durant la infància, però això no significa que una persona diagnosticada d’adulta hagi desenvolupat el trastorn recentment.

Mercedes Loro ho deixa clar: «No és que apareguin casos adults, és que són persones que durant la infància no han tingut aquest diagnòstic».

De fet, l’especialista recorda que dècades enrere hi havia molt menys coneixement sobre el trastorn. «Fa 40 anys gairebé no es diagnosticava el TDAH perquè no hi havia la informació que hi ha ara. Aquestes persones han sobreviscut com han pogut, algunes compensant, altres amb moltes dificultats».

Això explica que alguns adults hagin desenvolupat estratègies per compensar els símptomes durant anys, mentre que d’altres hagin acumulat dificultats laborals, acadèmiques, familiars o personals sense conèixer-ne l’origen.

Aquests són els símptomes més habituals del TDAH en adults

El TDAH en adults no sempre es presenta de la mateixa manera que en la infància. La hiperactivitat física pot ser menys evident i convertir-se en una sensació d’inquietud interna.

Segons Loro, «en adults predominen les dificultats en funcions dins de l’àmbit laboral».

Entre els símptomes del TDAH en adults més habituals hi ha problemes de planificació, dificultats per organitzar-se, oblits freqüents, distraccions, problemes per complir terminis o horaris, mala gestió del temps i dificultats per mantenir l’atenció durant períodes prolongats.

Aquestes dificultats poden tenir conseqüències importants. La psiquiatra assenyala que «generen molts problemes en l’àmbit laboral, familiar i personal. Són persones amb històries vitals de feines fallides, oblits constants o conflictes amb caps i companys».

La impulsivitat també pot mantenir-se durant l’edat adulta. «La hiperactivitat motora en adults acostuma a tornar-se interna, però la impulsivitat persisteix i pot provocar reaccions explosives», explica l’especialista.

Molts pares ho descobreixen després del diagnòstic dels fills

Una situació cada vegada més habitual és que un adult comenci a sospitar que té TDAH després que el trastorn sigui diagnosticat al seu fill.

Mercedes Loro explica: «Hi ha pares que, arran del diagnòstic dels seus fills, se senten completament identificats i demanen consulta. Alguns ja s’han adaptat, però molts descobreixen que necessiten tractament i els ajuda molt».

Això també té relació amb el fort component hereditari del TDAH. Segons la doctora, «té un component hereditari que ronda entre el 70 i el 80%, similar al de l’esquizofrènia».

Ser despistat no significa necessàriament tenir TDAH

Oblidar una cita, arribar tard o tenir dificultats per concentrar-se puntualment no significa automàticament tenir TDAH.

La diferència està en la persistència dels símptomes, en com afecten la vida quotidiana i, sobretot, en el fet que el trastorn ha d’estar present des de la infància.

«El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament, cosa que significa que és present des de la infància. No pot aparèixer de sobte en la vida adulta», remarca Mercedes Loro.

Per arribar a un diagnòstic correcte, cal «fer una bona història clínica i valorar el desenvolupament evolutiu de la persona».

La psiquiatra també adverteix que «una persona que comença a tenir problemes de concentració o d’organització en un moment concret de la seva vida no té un TDAH, cal pensar en altres diagnòstics».

Mai és tard per obtenir un diagnòstic

Arribar als 40 o als 50 anys sense un diagnòstic no significa que ja no valgui la pena buscar ajuda.

Aquest és, precisament, un dels missatges més importants de la doctora de l’Hospital Universitari de Guadalajara: «Mai no és tard per tractar-lo ni per diagnosticar-lo. Encara que tinguis 50 anys, si creus que la teva vida pot millorar, val la pena provar-ho. És un trastorn que, ben tractat, et pot canviar la vida».

Segons l’especialista, aproximadament un terç dels casos deixa de complir els criteris diagnòstics quan arriba a l’edat adulta, un altre terç continua presentant-ne parcialment i aconsegueix adaptar-se, mentre que la resta necessita continuar amb tractament. Tot i aquesta evolució, «el trastorn no desapareix del tot».

Quin tractament té el TDAH en adults?

El tractament del TDAH en adults s’ha d’adaptar a cada pacient. Mercedes Loro explica que és «multimodal».

«Ha de combinar psicoteràpia i tractament farmacològic. La teràpia ajuda a gestionar les emocions, controlar els impulsos i millorar la planificació, mentre que la medicació permet centrar-se i millorar la concentració».

Mercedes Loro

Quan el diagnòstic és correcte i el tractament s’ajusta adequadament, els canvis poden anar molt més enllà de la concentració.

Segons Loro, «les millores es noten en tots els àmbits de la vida del pacient: en la família, en la feina i en el benestar personal. És un dels tractaments més agraïts, perquè canvia realment la manera de funcionar».

Per això, haver passat dècades pensant que un és simplement despistat, desorganitzat o impulsiu no hauria d’impedir buscar ajuda. Un diagnòstic de TDAH en l’edat adulta pot permetre entendre moltes dificultats del passat i, sobretot, començar a gestionar-les millor en el present.