Aquest virus pot despertar dècades després: l’herpes que patirà fins a un 30% de la població

Moltes persones passen la varicel·la durant la infància i pensen que, un cop superada, el virus desapareix per sempre. Però no és així. El virus de la varicel·la-zòster pot quedar latent dins de l’organisme durant anys i reactivar-se més endavant, provocant el que coneixem com a herpes zòster.

Aquesta malaltia, coneguda popularment com a culebrilla, afecta principalment la pell i els nervis perifèrics i acostuma a provocar dolor intens, cremor i butllofes.

El doctor Pedro Rodríguez, dermatòleg de Ruber Internacional Centre Mèdic Masó i de la Clínica Dermatològica Internacional (CDI), explica que “quan es reactiva ho fa en forma de butllofes que tenen una disposició lineal, simulant una serp”.

Segons l’especialista, tot i que no hi ha dades exactes de prevalença, “s’estima que un 30% de la població patirà herpes zòster al llarg de la seva vida, normalment després dels 60 anys”.

Qui pot patir un herpes zòster?

Qualsevol persona que hagi tingut varicel·la pot arribar a desenvolupar un herpes zòster, perquè el virus no desapareix després de la primera infecció.

Quan una persona supera la varicel·la, el virus queda inactiu dins del sistema nerviós. Amb el pas dels anys, però, es pot reactivar.

Hi ha alguns col·lectius que presenten un risc superior. Entre els principals factors de risc de l’herpes zòster hi ha tenir més de 50 anys o presentar un sistema immunitari debilitat.

També tenen més risc els pacients immunodeprimits, persones amb VIH, pacients oncològics i persones que han estat trasplantades i reben medicació per evitar el rebuig.

Aquests són els primers símptomes

Un dels elements més característics de l’herpes zòster és que el dolor pot aparèixer abans que les lesions siguin visibles.

El doctor Pedro Rodríguez descriu aquest dolor com “molt característic, de tipus cremor, i que comença abans de l’aparició de les butllofes”.

Entre els símptomes de l’herpes zòster poden aparèixer:

• Dolor intens
• Sensació de cremor o ardor
• Formigueig
• Aparició de butllofes
• Lesions que posteriorment es converteixen en crostes

Segons la informació recollida, la sensació de cremor, ardor o formigueig pot començar abans de l’aparició de les lesions cutànies.

Les butllofes solen contenir un líquid clar i poden transformar-se en pústules. Posteriorment s’assequen i es converteixen en crostes.

On apareix la ‘culebrilla’?

Segons la Fundació Piel Sana, més de la meitat dels casos apareixen al tòrax, tot i que l’herpes zòster pot afectar pràcticament qualsevol zona de la pell.

També pot aparèixer a les mucoses i fins i tot afectar els ulls.

Un dels casos que requereix més atenció és l’herpes zòster oftàlmic. Segons la Fundació Piel Sana, es produeix quan el virus afecta “la primera branca del nervi trigemin (V parell), que provoca llagrimeig i fotofòbia”.

Si apareixen butllofes a la punta del nas, els especialistes han de valorar si també existeix afectació ocular.

L’herpes zòster es contagia?

Aquí hi ha una diferència important. L’herpes zòster no es contagia directament d’una persona a una altra com a herpes zòster.

Tanmateix, una persona que mai no hagi tingut varicel·la ni estigui vacunada pot infectar-se si entra en contacte amb el líquid de les butllofes d’una persona afectada.

En aquest cas, aquesta persona desenvoluparia varicel·la, no herpes zòster.

Per tant, mentre existeixen lesions actives és especialment important evitar el contacte directe de les butllofes amb persones que no hagin passat la varicel·la o que no estiguin vacunades.

Com es diagnostica i com es tracta?

El diagnòstic acostuma a ser relativament senzill per a un especialista.

“El diagnòstic és clínic, és a dir, sol ser suficient amb la inspecció de les lesions per part d’un metge experimentat, però en ocasions necessitem confirmar-lo amb una PCR del líquid de les butllofes”, explica Pedro Rodríguez.

Existeixen medicaments antivirals per tractar l’herpes zòster, però el moment en què s’inicia el tractament és especialment important.

Els especialistes en dermatologia recomanen que “el tractament s’iniciï en les primeres 72 hores des de l’aparició de les lesions”.

Per això, davant l’aparició de butllofes doloroses, sobretot si van precedides de cremor, dolor o formigueig, és recomanable consultar un professional sanitari com més aviat millor.

La complicació que pot durar mesos

Tot i que l’herpes zòster no acostuma a ser una malaltia greu, sí que pot provocar complicacions importants.

Una de les més freqüents és la neuràlgia postherpètica, un dolor neuropàtic que pot continuar després que les lesions de la pell hagin desaparegut.

El doctor Pedro Rodríguez ho explica així: “Una complicació freqüent de l’herpes zòster és un dolor, anomenat neuropàtic, que roman durant molts mesos. No és greu, però afecta molt la qualitat de vida, ja que és un dolor d’intensitat elevada que no desapareix”.

Aquesta és una de les principals raons per les quals els especialistes insisteixen en la importància de diagnosticar i tractar l’herpes zòster ràpidament.

Què cal fer si sospitem que tenim herpes zòster?

Davant d’una combinació de dolor, cremor, formigueig i aparició de butllofes, especialment si les lesions segueixen una línia o afecten només una zona concreta del cos, cal consultar un metge.

La rapidesa és important perquè el tractament té més efectivitat quan s’inicia durant les primeres hores després de l’aparició de les lesions.

I si les butllofes apareixen a prop dels ulls, el nas o la cara, la valoració mèdica és encara més important per descartar possibles complicacions oculars.

La vacuna també pot reduir el risc

Actualment, els infants reben la vacuna contra la varicel·la, cosa que pot reduir el risc de desenvolupar herpes zòster en el futur.

Pedro Rodríguez explica que aquesta vacuna “no confereix una resistència total a l’herpes zòster, però els nens vacunats contra la varicel·la tenen menys risc de desenvolupar un herpes en el futur”.

També existeixen vacunes específiques contra l’herpes zòster. Segons l’especialista, actualment hi ha “2 tipus de vacunes, una viva i una altra recombinant”, i la recombinant sembla tenir una eficàcia superior, especialment en persones de més de 70 anys.

El Ministeri de Sanitat estableix recomanacions específiques de vacunació per a determinats grups de risc, especialment persones immunodeprimides, pacients trasplantats o persones amb VIH.

En definitiva, haver passat la varicel·la fa dècades no significa necessàriament haver-se acomiadat definitivament del virus. El virus de la varicel·la-zòster pot continuar latent durant anys i reaparèixer en forma d’herpes zòster. Reconèixer els primers símptomes i consultar ràpidament un professional pot ser clau per controlar la infecció i reduir el risc de complicacions com la neuràlgia postherpètica.