Una experta desmunta els mites sobre el tall de digestió i dona els consells clau per evitar-lo

Esperar dues hores després de menjar abans de banyar-se és una de les recomanacions més repetides de l’estiu. Durant dècades, moltes famílies han assumit que entrar a l’aigua abans d’aquest temps podia provocar un tall de digestió, però fins a quin punt és cert?

La realitat és més matisada. El que popularment coneixem com a tall de digestió pot produir-se per un canvi sobtat de temperatura o per fer un esforç intens mentre el cos està en ple procés digestiu. I no necessàriament ha de passar dins de l’aigua.

La doctora Dolores Gurrea, pediatra especialitzada en Salut Digestiva de l’Hospital Vithas València 9 d’Octubre, explica que la regla de les dues hores és «una mica un mite, però sí que cal prendre precaucions».

El mite de les dues hores

Segons l’experta, no hi ha un temps únic i exacte que serveixi per a tothom. El risc depèn de diversos factors: què hem menjat, quina quantitat, com de pesada és la digestió i quina temperatura té l’aigua.

No és el mateix haver fet un àpat lleuger que un dinar molt abundant, ni entrar en una piscina temperada que llançar-se de cop en una aigua molt freda.

Gurrea insisteix especialment en aquest últim punt: «El contrast de temperatures és molt important».

Per tant, el problema no és tant haver esperat una hora, dues o una xifra concreta, sinó sotmetre el cos a un canvi brusc de temperatura mentre està fent la digestió.

També pot passar fora de l’aigua

Un altre dels mites és pensar que el tall de digestió només apareix a la piscina o a la platja.

L’especialista explica que també es pot produir després de fer exercici físic intens just després de menjar.

Durant la digestió, una part important del flux sanguini es concentra en l’aparell digestiu. Si en aquell moment fem un esforç brusc o el cos ha de reaccionar davant d’un canvi de temperatura molt fort, aquest equilibri es pot alterar i provocar malestar.

Per això, després d’un àpat abundant és millor evitar activitats físiques intenses i donar temps al cos per fer la digestió.

Com prevenir un tall de digestió

La principal recomanació de la doctora és actuar amb sentit comú i adaptar-se al tipus d’àpat i a les circumstàncies.

Una de les mesures més importants és entrar a l’aigua de manera progressiva. En lloc de llançar-s’hi de cop, especialment si hem estat molta estona al sol, és preferible mullar-se primer braços, cames, clatell i cos perquè l’organisme s’adapti a la temperatura.

També convé evitar exercicis bruscos després de menjar, sobretot si l’àpat ha estat abundant o ric en greixos.

A l’estiu, l’experta recomana prioritzar àpats més lleugers, amb fruites, verdures, proteïnes i hidrats de carboni, i evitar abusar dels aliments molt grassos, ja que són més difícils de digerir.

La hidratació constant també és fonamental, especialment en infants i persones grans, que poden ser més vulnerables als efectes de la calor.

Com saber si estem patint un tall de digestió?

És important saber identificar els possibles símptomes per actuar amb rapidesa.

Entre els senyals més habituals hi ha marejos, nàusees, rampes, visió borrosa o xiulets a les orelles.

En els casos més greus es pot produir un desmai. Si això passa dins de l’aigua, el risc és especialment elevat, ja que pot provocar un ofegament.

Per aquest motiu, si mentre ens banyem comencem a notar malestar, debilitat o mareig, cal sortir de l’aigua immediatament.

Què hem de fer si tenim un tall de digestió?

Davant d’un possible tall de digestió, la primera mesura és deixar l’activitat que estiguem fent.

Si la persona és dins de l’aigua, cal treure-la de seguida, assecar-la i estirar-la en un lloc segur. També es recomana elevar lleugerament les cames i procurar que mantingui una temperatura corporal adequada.

La persona afectada ha de fer repòs fins que es recuperi completament i mantenir-se ben hidratada.

Si els símptomes són intensos, hi ha pèrdua de consciència, dificultat per respirar o la persona no es recupera amb normalitat, cal demanar assistència sanitària urgent.

En definitiva, no sempre és necessari mirar el rellotge i esperar exactament dues hores. El més important és evitar àpats excessivament pesats, no fer exercici intens immediatament després de menjar i entrar a l’aigua de manera gradual, especialment quan hi ha una gran diferència de temperatura.

Més que una regla rígida, la prevenció del tall de digestió exigeix escoltar el cos, actuar amb prudència i saber reconèixer els primers símptomes.