Per què dormim pitjor quan tornem de vacances? Un expert sorprèn amb la resposta

La tornada de les vacances no només implica recuperar els horaris de feina, els estudis o les obligacions quotidianes. Per a moltes persones també significa tornar a dormir pitjor. Després de setmanes amb rutines més flexibles, anar a dormir més tard, llevar-se sense despertador o passar més temps exposat a la llum natural, recuperar els horaris habituals pot costar més del que sembla.

Segons el doctor Guillermo Recatero, especialista en Medicina del Son, el problema no sempre es troba estrictament en el moment d'anar al llit. El professional considera que, en molts casos, les dificultats per dormir poden estar relacionades amb un sistema nerviós que té problemes per passar de l'estat d'activació al descans.

«La persona pot estar esgotada i, al mateix temps, sentir que el seu cos continua encès», explica l'especialista. Des d'aquesta perspectiva, l'insomni no s'hauria d'abordar únicament intentant dormir més hores, sinó analitzant també què passa durant el conjunt del dia.

El son comença al matí

La tornada a la rutina pot provocar que moltes persones intentin recuperar els horaris de manera sobtada. Una de les estratègies més habituals és anar al llit abans, però això no sempre significa que el cos estigui preparat per adormir-se.

El rellotge biològic rep informació durant tot el dia a través de diferents senyals. La llum natural del matí, els horaris dels àpats, l'activitat física i les rutines contribueixen a sincronitzar els ritmes circadians.

Per això, mantenir uns horaris relativament estables, exposar-se a la llum natural durant les primeres hores del dia, fer exercici i reduir l'activació abans d'anar a dormir pot facilitar la transició després de les vacances.

També és important evitar convertir el llit en un espai de preocupació. Intentar dormir a tota costa o mirar constantment el rellotge pot augmentar encara més la tensió i dificultar l'arribada del son.

El paper del sistema nerviós

El sistema nerviós autònom participa en la regulació de nombroses funcions involuntàries de l'organisme i compta, entre d'altres, amb els sistemes simpàtic i parasimpàtic.

El sistema simpàtic està relacionat amb l'activació i la resposta davant les demandes del dia. El parasimpàtic, en canvi, intervé en processos associats al descans, la digestió i la recuperació.

L'objectiu, segons Recatero, no és mantenir el cos permanentment relaxat, sinó aconseguir que sigui capaç de passar amb flexibilitat de l'activació a la calma quan la situació ho permet.

En aquest procés també hi participa el nervi vague, una de les principals vies del sistema parasimpàtic que comunica el cervell amb diferents òrgans. Una correcta regulació d'aquest sistema pot afavorir que, quan arriba el final del dia, disminueixin progressivament l'alerta, la tensió i l'activació.

Una respiració senzilla abans d'anar a dormir

Per facilitar aquesta transició, l'especialista proposa una tècnica senzilla que es pot practicar durant uns cinc minuts, una o dues vegades al dia i especialment a última hora de la tarda.

La proposta consisteix a fer una respiració lenta i còmoda, amb una expiració una mica més llarga que la inspiració. Un exemple seria inspirar suaument pel nas durant quatre segons i expirar durant sis, sense forçar la respiració ni intentar omplir excessivament els pulmons.

Aquesta pràctica no garanteix que una persona s'adormi immediatament, però pot ajudar a reduir progressivament el nivell d'activació abans del descans.

El son, però, depèn de molts factors i els problemes persistents poden tenir causes diverses. Per això, quan les dificultats per dormir es mantenen en el temps o interfereixen de manera significativa en la vida quotidiana, és recomanable consultar un professional sanitari.