L'escriptora Mercedes Saliscahs, nascuda a Barcelona el 1916 i considerada com una de les persones més prolífiques de la literatura castellana dels darrers temps, va morir el passat 8 de maig amb 97 anys. Deixava rere seu nombroses obres i premis però potser han passat més desapercebudes les seves estades i, sobretot, els seus vincles amb Anglès.

Així ho va voler recordar ahir el consistori fent un repàs a una biografia que va tenir el municipi com centre de creació d'alguna de les seves novel·les. Sorprengui o no, Salisachs va escollir Anglès com a refugi entre els anys 60 i 80, uns temps on a l'escriptora se li feia difícil escriure a casa seva, ja fos per les nombroses visites o per qualsevol altra circumstància.

Per treballar amb més comoditat i, sobretot, tranquil·litat, Salisachs freqüentava el convent de les Germanes Dominiques d'Anglès, un espai on trobava pau espiritual i calma per endinsar-se en els seus projectes literaris. Per exemple, al convent hi va escriure La gangrena, novel·la guanyadora del premi Planeta 1975, va recordar l'Ajuntament. De fet, entre les monges tenia fama de ser una persona molt treballadora, detallista i metòdica. Tampoc faltava a les celebracions religioses que es feien al convent i, tot i que poca gent del poble la identificava, era habitual que cada dia sortís a fer un passeig pel municipi, amb especial atenció als recorreguts pel barri antic o per la rodalia de la població.

Però el seu lligam amb Anglès no queda únicament en una localitat on treballar en pau. Salisachs estava casada amb Josep Juncadella Burés, l'hereu de l'imperi tèxtil Burés que, com a joia de la corona, tenia les fàbriques d'Anglès, avui clausurades. La primera nau de les fàbriques Burés, va prosseguir el consistori, va ser inaugurada el 1887 i l'any 1890 els Burés van facilitar la instal·lació a Anglès de les Monges Dominiques, que en primer terme es va instal·lar a la plaça de la Vila.

L'any 1892, Indústries Burés concedia a aquesta comunitat religiosa uns terrenys al paratge de Can Ciscot, on es va instal·lar aquest convent, inaugurat oficialment el 13 de febrer de 1893. Les monges es van dedicar en aquest temps a l'ensenyament i durant anys també van realitzar tasques de guarderia per als nens petits de famílies treballadores de la Burés.

Durant l'època en què va passar algunes de les seves estades a Anglès va aprofitar també per ajudar, al costat del seu marit, les institucions i el municipi, afegeix l'Ajuntament, alhora que remarca que les persones que l'havien tractat al poble, asseguren que era discreta i de tracte agradable.

L'escriptora va publicar la primera novel·la el 1955, Primera mañana, última mañana, amb el pseudònim de María Ecín, una visió personal de l'aristocràcia madrilenya i l'alta burgesia catalana. L'any passat va publicar El caudal de las noches vacías, acabada amb el suport psicològic i físic de la seva néta, Alejandra Soler-Roig. Tot i el seu estat de salut, va estar en actiu fins a l'últim dia.