Més de 250 persones d'arreu de Catalunya van assistir ahir a les jornades sobre Seguretat i Turisme celebrades a Lloret. Mossos, policies locals, alcaldes, regidors, membres de la judicatura o del món del turisme van compartir experiències a través d'una sèrie de ponències per reflexionar sobre les estratègies i accions per fer més segures les destinacions turístiques.

"La seguretat i el turisme van lligats entre si", va entonar l'alcalde de Lloret, Romà Codina, durant la inauguració de la jornada. Lloret ho sap prou bé, amb un milió de visitants el 2013 i prop de cinc milions de pernoctacions, cal que els turistes "gaudeixin de les vacances i no s'emportin un mal record", va afegir l'alcalde.

La seguretat, doncs, és clau en tots els àmbits: "pública, jurídica, sanitària, alimentària, viària...", va dir el subdirector de l'Agència Catalana de Turisme, Pàtrick Torrent. Una idea que va compartir el director dels serveis territorials d'Interior a Girona, Albert Ballesta, qui va destacar que "les comarques gironines i Lloret són una potència turística de primer ordre on apostem per un turisme de qualitat i la seguretat és la clau".

Aquest sector representa un 12% del PIB a Catalunya, territori que rep cada any entre 15 i 16 milions de turistes estrangers, va explicar el conseller d'Interior, Ramon Espadaler. "Parlar de seguretat", va dir, "és parlar de dades precises" però també "de les "percepcions que un pot tenir", dues "coses que ens sentim i som responsables". "La seguretat ocupa un dels principals llocs per escollir un destí", va prosseguir el conseller, qui va donar algunes xifres.

El 2013 es va registrar un descens del 9,7% en el nombre de delictes a turistes respecte a l'any 2012 i els furts un 11%, tendència que va començar el 2010. Per això, va apostar per la necessitat de "treballar conjuntament" en prevenció, la millor "inversió", i en la "reacció" davant els delictes.

Per la seva part, el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, va detallar que on se solen produir més furts són en llocs d'aglomeració turística, carteristes, falsos policies, estacions de transport, sortides d'hotel, àrees de servei i autopistes o autovies. A banda, també va haver d'afegir que els turistes són origen de les faltes o de conductes incíviques.

Precisament, sobre la prevenció, Espadaler va avançar que ja s'està desplegant el "reforç d'estiu" a les poblacions turístiques, sobretot de costa, amb més agents ARRO i de la Brigada Mòbil. Un sistema que en anys anteriors ja ha funcionat, per exemple a Lloret, tot i que no van avançar el nombre d'efectius. Tot i això, l'alcalde de Lloret va assegurar que es mostraria satisfet almenys si fossin el mateix nombre que l'any passat.

Al llarg del dia, els ponents van anar explicant les seves experiències. Tots ells, coincidint en la necessitat de la prevenció i la col·laboració així com la difusió de consells de seguretat entre els turistes.

L'experiència de Lloret de Mar

La participació lloretenca en les taules de debat va anar a càrrec del regidor de Turisme, Jordi Orobitg, amb una ponència titulada "Oferta Turística i Civisme. Lloret, la lluita contra els tòpics i la seva base real". Així, va posar en valor l'oferta de turisme de congressos, esportiu o del sector hoteler, municipi que acull més de la meitat dels hotels cinc estrelles de la demarcació. Així, després de deixar clar que Lloret no té més problemes que altres destinacions, va dir que estan "cansat de lluitar contra els tòpics", i va admetre que "no hem guanyat en percepció de seguretat".

Per afrontar la problemàtica, va enumerar les eines que utilitza el municipi: diàleg amb els operadors turístics, col·laboració entre les administracions locals i estrangeres, aplicació de les ordenances, regulació dels habitatges d'ús turístic, la campanya Enjoy&Respect (Disfruta i Respecta) o la recent #ViuLloret. Com a exemple, va relatar que, quan algú pateix un furt, alcaldia envia una carta lamentant els fets. Per això, per un municipi com Lloret, "perseverar" és la clau, va sentenciar.