o m'agradaria que aquest títol portés a equivocacions, ni parlo de política en majúscules, en l'àmbit nacional o estatal, ni del President Pujol. D'això ja en tinc prou a casa, que els pares encara segueixen de dol, no han paït la caiguda d'un gran home, però això sí, ho porten amb molta dignitat.

Llegeixo al Diari l'anunci de la retirada per mi a temps d'un dels grans de la política de la Selva, en especial Interior. Anunciava els darrers dies que després de gairabé 25 anys dedicat a la política deixava la primera línia, em refereixo a en Jordi Iglesias, alcalde de Breda. Ha tastat les mels de l'èxit amb l'alcaldia i l'amargura també des de l'oposició.

Al meu parer la política que com en Jordi han practicat i practiquen molts alcaldes i regidors és la de primer nivell la de trobar-te el problema o la bona notícia cara a cara i perjudicant o beneficiant la persona que directament coneixes. Amb en Jordi, hi he mantingut una relació molt cordial i alhora professional, en especial a l'època del Consell Comarcal de la Selva del qual fou President (2003-2007). En aquells temps i no en fa tant, el polític, solia trucar directament el periodista i a l'inrevés, sense haver-hi pel mig els directors de comunicació, que ara es fan dir, perquè deu ser més curt i sona més modern. Ni cap de premsa ni "hòsties" d'aquestes. Que val a dir amb el panorama actual són pràcticament imprescindibles.

A més ho fa com els clàssics, m'han votat acabo el mandat i plego. És lleig aquesta estratègia política d'aprofitar en la majoria dels casos la tirada de l'alcalde actual per a mig mandat plegar i col·locar d'alcalde el delfí de torn, amb l'excusa que així te més projecció. En el seu comiat agraeix i això el dignifica la feina del seu equip de regidors, durant tots aquest anys, però tots sabem que si no hi ha una peça que ho faci rutllar el motor municipal no acaba de funcionar.

L'Iglesias plega per motius personals i pel que m'expliquen ja és avi i a la seva dona, la Dolors li deu molt de temps que ha dedicat als altres. Però no deixa la política, segueix essent un animal polític, diu que es retira de la primera línia, vull pensar que ara s'ho mirarà des de la barrera, però es dels que encara i de moment et recorda que la figura del polític es necessària pel bon funcionament del sistema. Jordi, sort i a seguir gaudint de la política i ara més de la família.