Qualsevol diria que ahir es va jugar als gobelets en l'última sessió del judici contra els lladres violents de la Selva perquè el que inicialment eren tres processats pels assalts de 2012 a la comarca es va transformar en dos únics acusats finals i la petició d'obrir-li causa a dues persones més: una testimoni protegit que (menteix?) i una víctima que sembla tenir més d'inductor al lladrocini que d'afectat.

En cap cas es va tractar d'un assumpte de trilers perquè tothom va poder observar la bola (acusat) que el fiscal, Jerónimo Gómez, i l'acusació particular, Sergio Noguero, treien dels gobelets i les dues que ficaven dins (testimoni i víctima). Una defensa, Carmina de Planell, se'n va beneficiar tant que no li va caler buscar arguments per l'absolució del seu client. L'altra, Joan Pere Zapata, va tractar d'impugnar les regles del joc malgrat les havia seguit fins al moment.

Va obrir el fiscal la sessió d'informes mostrant l'interior del gobelets per explicar els moviments que anava a fer per "convèncer" a la jutge que César Augusto Osorio Arguijo i Hernán Felip Hernández són els responsables de tres assalts violents a Vilobí d'Onyar, Sant Feliu de Buixalleu i Sils, entre abril i desembre de 2012. No va fer artifici algun al bastir el seu al·legat basant-se en el "personatge perniciós" que era la testimoni protegit -a la qual no va perdonar que es retractés de la seva delació ratificada dues vegades- perquè, a pesar que aquesta negués durant el judici l'evidència de la seva declaració policial i subsegüents judicials, tot el que havia manifestat es va demostrar cert, excepte la implicació d'Epifanio Manuel Díaz Peña. Una bola menys, ara es jugava amb dos i ja no és pot acusar per organització criminal.

Va encertar a considerar-la la primera fitxa del dòmino que fa caure les altres perquè havia donat els noms dels implicats en els assalts -que vivien junts a Sarrià de Ter-; va explicar la venda de monedes robades en cases de compra-venda de quincalla; va testificar que una de les suposades víctimes -Gerard ?Subirana Pagès- havia sigut l'inductor d'almenys un robatori; i va facilitar un detall tan substancial com que els assaltants van riure's d'una víctima que havia implorat per conservar la seva vida mentre l'apuntaven amb una pistola. De què li va servir retractar-se si tot el que deia havia quedat confirmat? Per què va evitar declarar fent-se passar per la parella d'un dels acusats? Cal processar-la, va indicar el fiscal. Una bola més, i tornen a ser tres dins els gobelets.

Però hi havia altres proves de càrrec: a Hernán Felipe Hernández el van reconèixer a l'assalt de Sils i a César Augusto Osorio Arguijo en cadascun dels assalts comesos, per més que aquest negui haver estat mai en cap. I va afegir el fiscal: "cap dels dos va dir que no tenia res a veure" quan van ser interrogats en seu judicial, encara que sí es van negar a respondre a algunes preguntes del ministeri públic. A la defensa li va etzibar que no havia sapigut aprofitar la seva pròpia estratègia de fer retractar-se a la testimoni protegit perquè ni es va oposar al fet que es llegís en el judici la declaració d'aquesta ni la va utilitzar per aconseguir una coartada per als seus clients, que ara s'enfronten a 18 anys de presó per robatori i lesions.

L'acusació particular va moure els gobelets en la mateixa direcció i, encara que més breu, es va centrar en les proves materials: Osorio va vendre monedes robades usant el seu document d'identitat; a la casa de Sarrià es va trobar la pistola utilitzada en els assalts a l'habitació d'Osorio i una càmera de fotos robada a l'habitació d'Hernández; la declaració de la testimoni protegit havia donat totes aquestes dades a la policia; i les víctimes dels robatoris havien reconegut els assaltants.

No en va tenir prou amb això que encara va demanar processar un dels assaltats perquè havia quedat pal·lès que havia ideat el robatori de Vilobí aprofitant que coneixia les víctimes des de la infància. I aquí és on es va incorporar la quarta bola.

La policia cuina la declaració?

La defensa va tractar de protegir a la testimoni retractada assumint que la policia li va confeccionar a aquesta la declaració que incriminava als seus clients. Així tractava de convertir la confessió en un fruit enverinat que servís per podrir la resta de proves de càrrec, refutar les conclusions de les acusacions i deixar-los els gobelets buits. Partia del primer atestat policial per considerar "sospitosa" tota la prova judicial i equipar-la gairebé a una conspiració.

Havia esperat fins ahir per impugnar part de les proves documentals i denunciar que les acusacions li havien obstaculitzat la petició d'elements exculpatoris tals com aportar testimonis que acreditessin les versions donades pels seus clients. I va tractar de canviar les regles del joc indicant que les víctimes havien d'haver demostrat que els objectes robats els pertanyien i no que els seus clients demostressin que no els van agafar a les cases on els van identificar.