El món de l’independentisme no és un món uniforme. el tret comú és, sens dubte, la voluntat, l’esperança, la il·lusió que Catalunya esdevingui un estat propi. A tots, però, no els mouen les mateixes motivacions. Hi ha qui hi ha arribat a través de l’emoció... d’un sentiment. Hi ha qui ho ha fet després de sumar i restar i comprovar com l’estat espanyol dóna un tractament injust als catalans torpedinant el seu desenvolupament econòmic. Hi ha qui ho és imbuït d’un sentiment de superioritat gairebé cromosòmic, hereditari, racial. Altres, senzillament, hi han arribat (alhora) per no sentir-se estigmatitzats i/o rebutjats per uns amics o un entorn independentista.

Hi ha mitjans de comunicació (públics!) i , en aquests, alguns programes concrets, que sense cap pudor i sense cap respecte per la pluralitat de la gent que els escoltem i els financem amb els nostres impostos, s’han convertit en portaveus, en descarats propagandistes de l’anomenat procés. un d’ells, El suplement, que, a Catalunya ràdio, comanda cada cap de setmana la Sílvia Cóppulo. en una emissió recent vaig poder escoltar-hi una veritable perla. Promocionant o parlant d’un restaurant de Sant feliu de guíxols, van precisar que s’hi menjava peix català! no peix fresc o peix salvatge o peix de roca o peix de l’art o peix de llotja... no, no... peix català!

Immediatament després d’escoltar- ho em van venir al cap algunes imatges surrealistes: un llobarro nedant amb barretina, una rotllana de pops agafats de les potes ballant una complexa sardana, una lluerna despistada provinent del nord del Pertús parlant amb els altres peixos amb l’entranyable accent de la Catalunya nord: «em podeu indicar la ruta per tornar a casa, manyacs? ».

Desconec si després de l’èxit assolit en l’augment de consum de vins catalans, en algun lloc de l’administració han dissenyat una campanya per fomentar el consum de peix català. Serà, però, difícil detectar enganys i fraus. Llevat que es destini alguna partida dels pressupostos, a posar un xip que distingeixi els animals marins que han nascut i viuen entre el delta i Portbou, dels que han arribat d’aigu?es foranes. A blanes, i en general a la Costa brava sud, es podria aprofitar la veda biològica tot just començada, per anar per feina.