Ja fa tres anys i enguany m'ho he tornat a perdre, molt al meu pesar. Encara recordo l'esmorzar al Molí de la Selva treballant per aquest diari i per altres mitjans de comunicació i narrant el camí del Pare Pelegrí cap a Santa Coloma de Farners. Enguany també m'he perdut el ranxo de Vidreres, de tradició comarcal i punt neuràlgic d'un bon àpat després en un restaurant del poble.

Tradicions que es mantenen vives i sembla que almenys amb bona salut i amb ganes de continuar in secula seculorum. Poso aquests dos exemples com a l'altra cara de la moneda. Mentre les tradicions es mantenen intactes i aguantant, els costums polítics varien a una velocitat de vertigen. Perdoneu-me però haig de tornar a parlar de Lloret, sí, sí, Lloret aquest municipi que en el fons m'estimo més pels records viscuts de més jovenet que per altra cosa, suposo... però que no em deixa de sorprendre.

Deia, hi ha tradicions, usos i costums, maneres de ferÉ diga'm clàssic, però el que passa a Lloret en l'àmbit polític és per fer-ne una novel·la. La darrera, després de la fugida dels cinc regidors del grup independent Millor i el fitxatge de l'exaspirant a liderar CiU per part de l'incombustible Marc Fuertes, arriba.. Millor dit se'n va, del PSC.

Llegeixo que el PSC es queda sense regidors a l'Ajuntament per primera vegada en la història democràtica, què deuen pensar des de la distància en Sala, l'Echegoyen o en Gibert...

Ètica política. Fa temps que no recordava tantes novetats de cop, m'explica l'home del Diari a la Selva, en David Jiménez. Sí home, els del PSC han marxat a una formació que es diu Avancem, però abans passen com a regidors no adscrits i resulta que encara no m'ho acaba d'explicar que l'excap de llista del PSC, Joan Bernat, es passa a Avancem i de rebot a número 2 d'Esquerra Republicana amb l'Orobitg de nou com a candidat.

I per acabar-ho d'adobar, tenim els de Podemos que es volen presentar.

Ho he dit moltes vegades, les persones, només faltaria, són lliures de fer el que vulguin i com vulguin i més si és pel seu poble, però els pregaria que no ho fessin tan ràpid i ho expliquessin tan poc, "pasito a pasito a Bazar Perpiñán" deia un anunci de la ràdio, doncs això. Perquè els que ho seguim a quilòmetres malauradament cada vegada hem d'assumir molt al meu pesar que en el càrrec de polític, l'ètica o l'explicació, ja no es porta. Salut i sort!!!