Representants de l'Associació de Càmpings de Girona i el subdelegat del Govern a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, han acordat dur a terme una reunió el proper dilluns per abordar la problemàtica de la falta de sorra a platja de s'Abanell que està causant importants perjudicis als càmpings de Blanes i en general al sector turístic de la zona. A la trobada, per intentar trobar una solució al problema que fa anys que s'arrossega, també està previst que hi assisteixi el cap de Costes a Girona, Jordi Planella.

L'Estat ha començat aquests darrers dies, seguint els plans del Ministeri de Medi Ambient, els treballs de regeneració i aportació de sorra a la zona de Malgrat de Mar i l'Associació demana que l'actuació s'estengui a tot el delta de la Tordera i que les màquines puguin continuar fins a s'Abanell que és a tocar. A les portes de l'inici de la temporada turística l'Associació de Càmpings de Girona considera urgent trobar una solució al problema de s'Abanell .

«Seria lògic, ara que s'ha iniciat l'actuació, que els treballs po?guessin arribar a la totalitat del delta de la Tordera, ja que les platges que hi ha a l'entorn formen una mateixa unitat morfodinàmica a la qual també pertany la platja de Blanes», remarca l'entitat.

Fa molt anys que el sector turístic reivindica que les administracions s'impliquin en una solució que permeti la regeneració i estabilització de la platja de Blanes. La manca de sorra en uns 500 metres de la platja de s'Abanell s'ha convertit en un greu problema per als càmpings que hi ha a primera línia de mar de Blanes; la situació és crítica perquè veuen que molts turistes se'n van i d'altres cancel·len reserves perquè no hi ha sorra, han informat des de l'Associació gironina. Els càmpings han vist com en cinc anys s'ha passat de tenir entre 60 i 70 metres d'ample a no tenir gairebé sorra.

Possible causa

Les fonts de l'Associació han afegit que es creu que el principal motiu de la manca de sorra a s'Abanell és l'extracció de 2,5 milions de metres cúbics que es va fer davant la zona dels càmpings a mitjan anys 90 per reposar les platges del sud del Maresme. El sector turístic també ho atribueix al problema de la construcció de la dessaladora i als tubs de salmorra que hi ha superficials sobre la llera del riu i que fan que el sediment no arribi a la platja.