El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJCS) ha donat la raó a un veí de Tossa de Mar que havia denunciat l'Ajuntament per haver concedit dues llicències d'explotació de terrasses de dos locals que li quedaven davant del seu domicili causant-li molèsties perla fressa.

El jutge ha estimat el recurs d'apel·lació que va presentar el particular després que el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona ho desestimés el febrer del 2014 en considerar que no s'havia vulnerat la normativa vigent. Ara, però, la sentència del TSJC conclou que el consistori sí que ha vulnerat la intimitat personal i la inviolabilitat del domicili perquè va atorgar les llicències tot i conèixer els sorolls que provocaven les terrasses, no va obligar a aplicar cap mesura correctora o limitació d'horari.

La sentència del TSJC no es pot recórrer i dóna finalment la raó al veí que va denunciar l'Ajuntament de Tossa (Baix Empordà) per haver atorgat dues llicències d'ús comú especial de la via pública mitjançant terrasses/vetlladors al passatge Xixanet 1 i 3 del municipi. El jutge conclou que el consistori ha vulnerat drets fonamentals com és la intimitat personal i familiar i la inviabilitat del domicili pels sorolls provinents de l'activitat de les terrasses.

El contenciós de Girona havia desestimat el recurs dels afectats contra la resolució del 24 de maig del 2013 procedent de la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de Tossa de Mar que no va admetre el recurs de reposició contra les dues llicències que permetien l'ocupació de la via pública.

Els afectats varen demanar l'empara dels drets fonamentals a la intimitat personal i familiar i a la inviolabilitat del domicili en relació amb el soroll provinent de l'activitat de les terrasses situades a la via pública davant del seu domicili. Es queixaven de la fressa que sentien, com ara les veus dels seus clients i l'arrossegament de cadires.

Sorolls més alts del permesos

El TSJC ha donat per bo l'informe tècnic elaborat per un pèrit que concloïa que l'edifici de l'afectat està situat al carrer dels Socors, per on s'accedeix pel passatge Xixanets i té façana amb aquest passatge que té forma d'U' i és estret, fet que incrementa encara més els nivells sonors.

A més, el jutge considera provat que l'any anterior, el 2012, l'afectat va presentar un escrit a l'Ajuntament on s'exposaven les molèsties dels sorolls per l'ús de les terrasses autoritzades aquell mateix any. També ho va acompanyar amb un mesurament sonomètric fet amb garanties tècniques i legals que es va fer un dia d'agost de normal activitat.

L'informe deia que els sorolls eren les "habituals i ordinàries" dels mesos d'estiu i que superaven els límits sonomètrics establerts per llei,. És per això que, tenint en compte que eren sorolls "previsibles" per l'horari i lloc de l'activitat, es demanava a l'Ajuntament que limités l'horari de funcionament de les terrasses en el moment d'atorgar les llicències.

Malgrat això, l'ajuntament va atorgar les llicències amb data del 18 de febrer i 25 de març del 2013 sense cap actuació ni comprovació prèvia i l'horari de les terrasses va ser el mateix. Pel que fa a les possibles molèsties, el consistori ho va limitar tot dient que el titular "es responsabilitza totalment que els clients no facin sorolls i aldarulls a la via pública, i tindrà reservat el dret d'admissió" alhora que es prohibien "els jocs de taula al carrer i la utilització de qualsevol tipus d'aparell de difusió de música a la via pública".

Pel que fa a les queixes del demandant, el consistori va desestimar-les tot dient que el consistori aplicava la normativa vigent. També es deia que qualsevol queixa de soroll s'ha de formalitzar davant la policia local que s'encarregarà de fer les comprovacions i obrir expedient si s'escau. El denunciant, però, també va acreditar que havia avisat a la policia per telèfon dels sorolls que patia i que la policia va decidir que no hi havia motiu d'actuació sense indicar el per què.

Per altra banda, el jutge del TSJC critica la sentència d'instància tot dient que "no dóna resposta a les qüestions plantejades en el recurs" i que s'ha valorat de forma "errònia" la prova practicada. És per això que demana que es revoqui la sentència, que s'estimi la demanda del particular i es declari la lesió dels drets fonamentals invocats per causa de les emissions sonores provocades per les activitats de les terrasses. També demana que s'anul·li l'acord del 24 de maig del 2013 de la Junta de Govern Local de L'Ajuntament de Tossa de Mar.

Per tot plegat, el TSJC conclou que l'Ajuntament de Tossa ha vulnerat els drets fonamenta de l'afectat referent a la intimitat personal i familiar i a la inviolabilitat del domicili per haver autoritzat la instal·lació de les terrasses que provocaven les molèsties sonores i haver desestimat el recurs de reposició. També renya l'Ajuntament per haver atorgat de les llicències "sense establir cap mesura correctora, limitació d'horari o havent fet cap comprovació prèvia" i li recorda que s'ha de vetllar pel compliment de la normativa, en aquest cas de la Llei de protecció de la contaminació acústica, i no es pot "escudar" en no haver aprovat la corresponent ordenança sobre contaminació acústica.