Si a la nostra comarca a algú li quedaven encara alguns dubtes sobre quines han estat les línies mestres de la política del conseller Boi Ruiz i, és clar, del govern Mas, en l'àmbit de primària, el tancament d'urgències nocturnes a Lloret els pot aclarir tots, d'un sol cop. A primària i en tots els altres àmbits sanitaris hem anat assistint a una laminació-degradació més o menys subtil, més o menys soterrada de la sanitat pública de la que s'han beneficiat sobretot les mútues i els centres hospitalaris privats i alguns de concertats. Un sector de la sanitat que, possiblement, dóna una assistència prou satisfactòria als seus usuaris, però que resulta privativa per a molts ciutadans amb rendes baixes i mitjanes.

En el cas de Lloret, tot i la importància que això també té, no es tracta només de discernir si la gestió que ha fet i fa la Corporació Selva Maresme en tantes qüestions ha estat millor o pitjor, transparent o tèrbola, ajustada o equivocada. Com ara, el trasllat de la rehabilitació als barracons del CAP Fenals per, suposadament, ubicar serveis privats en l'espai alliberat al Comarcal, que ha denunciat el Millor. Es tracta de quelcom molt més senzill.

La qüestió i amb ella la pregunta que cal plantejar de manera molt directa als responsables de la sanitat pública és: consideren raonable, l'any 2015, que a l'hivern la suma dels 40.000 habitants de Lloret, dels 40.000 de Blanes i els 10.000 de Tossa, aproximadament uns 90.000 ciutadans (la població total de la província de Sòria) quan tenen un ensurt de salut durant la nit, no tinguin cap altre sortida de proximitat, pel que fa a la medicina pública, que acudir a Urgències de l'Hospital Comarcal?

Personalment em sembla que no. Que no és raonable ni just que els 90.000 ciutadans d'una de les comarques més poblades de la demarcació de Girona (la Selva Marítima) si davant una emergència nocturna opten per un CAP, per exemple, per no col·lapsar les urgències hospitalàries, hagin de desplaçar-se fins a Santa Coloma o fins a Pineda.