La polèmica per la prolongació de la C-32 fins a Lloret continua. Potser, aquestes festes n'hagin apaivagat el ressò als mitjans de comunicació, però el debat ciutadà continua obert. Almenys en dos fronts. D'una banda entre els qui defensen la prolongació i els qui n'estan en contra. I de l'altra entre els qui viuen com un menstenyiment el fet que alguns ajuntaments s'hagin fet enrere en el compromís adquirit de fer una consulta per conèixer la posició de la ciutadania davant el projecte de prolongació.

Potser no cal que fem com els suïssos, que per a qualsevol qüestió per intranscendent que sembli convoquen un referèndum, sigui municipal, cantonal, federal o estatal. Aquí, a casa nostra, però, potser no hauríem de deixar passar l'oportunitat de millorar el desafecte en el qual navega bona part de la classe política aquests darrers anys, propiciant que els ciutadans puguin posicionar-se davant diferents temes que els afecten. Sembla, tanmateix, que formar part de la vintena aproximada de regidors d'un consistori o d'un equip de govern proporcioni un coneixement i una saviesa infusa, irrefutable, indiscutible, inapel·lable... com la del Papa de Roma.

Una altra infraestructura que no genera, que jo sàpiga, cap tipus de controvèrsia ni oposició popular estarà enllestida (si no hi ha canvis d'última hora) en el decurs dels propers mesos: el nou pont sobre la Tordera, que enllaçarà les ?comarcals GIP-6831 (Diputació de Girona) i BV-6001 ( Diputació de Barcelona) i millorarà les comunicacions entre Blanes i Malgrat. Sobretot als qui no coneguin aquesta zona del delta de la Tordera, els explico que no és que fins ara fos necessari ?travessar el riu pels diferents caminets de seva llera per anar d'una riba a l'altra. De pont ja n'hi ha un, fa molts anys. Però, tan estret i tan perillós que passar-hi amb tranquil·litat resulta gairebé impossible.

Pel que sembla, el projecte original del nou pont es va redactar... l'any 2008! Crisi, responsabilitats compartides ( ai! les estructures de frontera!), etc. n'han retardat la construcció vuit anys. Benvingut sigui. Aquí no hi ha hagut cap polèmica ni cap necessitat de convocar referèndums. Aquí, ciutadania, tècnics i polítics s'haurien posat d'acord en menys de cinc minuts. Almenys pel que fa al què. Els problemes sempre rauen en el com!