o sempre és possible veure a simple vista tot el que pot entranyar un territori. I la Cellera de Ter n'és el clar exemple. Aquesta localitat de poc més de 2.000 habitants situada al peu de la muntanya de Puigdefrou, és la cara habitada d'un terme municipal ocupat, en gran part, per muntanyes i terreny ferèstec. És l'altra cara de la selva interior.

Ara, amb l'objectiu de donar a conèixer aquest patrimoni, l'Ajuntament de la Cellera ha editat un mapa desplegable de la zona on s'hi proposen diverses rutes per practicar senderisme i altres disciplines esportives, on s'hi descobreixen antics indrets oblidats i on, a més, es recupera -i situa- la nomenclatura històrica de l'entorn. Un mapa que per a la seva elaboració ha necessitat el coneixement de diverses generacions de cellerencs. "La idea va sorgir fa més o menys un any i mig quan amb dues persones més, tots aficionats a córrer i a caminar per muntanya, se'ns va acudir fer un mapa que aplegués rutes, camins i indrets que estaven mig perduts i que recuperés aquells noms que, a causa del canvi generacional, estaven a punt de perdre's", va explicar un dels seus artífex, David Sarsanedas, qui és alcalde de la localitat des del mes de maig passat.

Per elaborar la primera part, Sarsanedas, juntament amb Albert Roura i Narcís Pou, van recórrer el territori de dalt a baix marcant cada casa, camí, torrent, carretera o pista forestal amb el GPS. "El mapa et permet veure les opcions que tens per anar a cada lloc concret i com és el camí. A més, incorpora rutes a les quals s'havia perdut la manera d'arribar-hi, com a la Mina de Can Puig", explicava Sarsanedas.

Per elaborar la part històrica, però, aquests tres joves van recórrer a dues de les persones de més edat i amb més coneixements de la localitat: en Joan Novich Palahí, qui ha elaborat diversos llibres de recerca, com Indrets per recordar,i en Lluís Llagostera Falsetas, l'historiador municipal. "Aquest mapa és el testimoni del tot el que queda en un lloc on habitualment no hi ha ni hi viu ningú. Per això té tant de mérit ", va assenyalar Llagostera. "A la Cellera, a diferència d'altres llocs, el terreny està dividit per parcel·les privades, que la gent batejava amb noms diferents i que permetien delimitar i ubicar cada zona", precisava aquest cellerenc. "Tenien la muntanya quadriculada simplement pels noms que s'havien posat popularment. I això és el que vam fer amb en Joan. Intentar veure com estava dividida la muntanya -a partir dels torrents- i fer un recull de la nomenclatura", va concretar Llagostera.

I el resultat del treball conjunt d'aquest grup de veïns és aquest mapa que descobreix una altra cara de la Cellera i que serà presentat el pròxim 27 de febrer, durant la inauguració de les antigues escoles de la República del Pasteral, convertides en un centre d'informació turística i interpretació del territori. "Aquesta només és una primera edició. En un futur s'incorporaran moltes més novetats", va assegurar David Sarsanedas.