El prestigiós ginecòleg i obstetra Josep Maria Dexeus i Trias de Bes va morir divendres passat a l'edat de 91 anys, després d'una llarga malaltia. Dexeus tenia una estreta vinculació amb la comarca de la Selva, ja que passava llargues temporades a Sils, on tenia una casa, i també amb Tossa de Mar, on estiuejava amb la seva família durant la seva infància. Aquests darrers anys també estiuejava a Calella de Palafrugell amb la seva dona, la pintora Rosa Gelpí Monasterio. Era vidu d'Ana María Madí Pol i pare de tres fills.
Nascut a Barcelona el 1924, Josep Maria Dexeus era fill del metge català Santiago Dexeus i Font i germà gran del també ginecòleg Santiago Dexeus i Trias de Bes. Llicenciat en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1947, amb qualificació d'excel·lent, es va especialitzar en ginecologia i obstetrícia a la Maternitat Provincial de Barcelona. Al llarg de la seva vida, l'il·lustre metge barceloní va exercir diversos càrrecs, entre els quals destaquen el de delegat d'Espanya a la Federació Internacional de Ginecologia i Obstetrícia (FIGO) i el de president de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), de 1979 fins a 1988. Cinc anys més tard (1993), va ser nomenat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i, el 2005, membre honorari de l'Acadèmia Internacional Perinatal. A més, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1997 i amb el Premi Institucional «Jordi Gol i Gurina» a la trajectòria ?professional i humana, el maig de 2002.
Un dels moments més importants de la seva trajectòria professional va tenir lloc el 1973, quan juntament amb el seu germà Santiago Dexeus va fundar l'Institut Dexeus de Barcelona, un referent internacional d'obstetrícia, ginecologia i cirurgia mamària, tot i que al llarg dels anys s'ha consolidat com a centre integral de salut que inclou totes les especialitats. Josep Maria Dexeus en va ser director mèdic de 1973 fins a 1990, i va ser durant aquella època quan van introduir la tècnica peridural per a l'analgèsia del part (1973) i van aconseguir el primer embaràs amb inseminació artificial (1978) i el primer nen-proveta (1984). Finalment es va jubilar després de 55 anys exercint la professió. Relacionades amb la seva vessant mèdica, Dexeus va ser autor de tres obres literàries: La sexualidad en la práctica médica (1963); Frigidez femenina (1968); i El món que us deixem. Memòries d'un metge (2005).
Vinculació gironina
Tot i que era originari de Barcelona, el doctor Josep Maria Dexeus estava estretament vinculat amb el territori gironí, i més concretament amb la comarca de la Selva. Tal com va explicar ell mateix, com a pregoner de la Festa Major de Tossa de Mar, l'any 2005, durant la seva infància estiuejava a la casa pairal que la seva família tenia en aquesta localitat de la Costa Brava Sud, que va definir com «un dels llocs més bonics del món», i en la qual -va recordar- va «aprendre a nedar» amb l'ajuda d'un veí de la població.
Tot i això, la seva relació més especial era amb Sils, on tenia una segona residència en la qual passava llargues temporades. «Era una persona que tenia una vinculació molt estreta sentimentalment amb Sils. Li agradava i s'hi sentia a gust» va recordar el professor de la Universitat de Girona (UdG) Lluís Costa qui va conèixer Dexeus quan era -Costa- director de l'arxiu històric municipal de la població selvatana. «El recordo com una persona amb una mirada molt profunda des de la perspectiva cultural i intel·lectual i que tenia una gran predisposició a implicar-se en els projectes locals» va elogiar Costa qui va afegir que tenia un «gran interès pel seu poble d'acollida» i que era «una bona persona que sempre estava disposada a col·laborar». «Tot i que ara feia molts anys que no el veia, mai deixava d'anar a Sils, on passava llargues temporades». En aquest sentit, l'alcalde de Sils, Martí Nogué, qui va transmetre les seves condolences a la família, va recordar que Josep Maria Dexeus era fill adoptiu de Sils.
