El jutge de l'Audiència Nacional, Eloy Velasco, ha tancat la investigació contra la trama de blanqueig de capitals vinculada a la màfia russa desarticulada a Lloret de Mar durant l'operació Clotilde. En la interlocutòria de processament, el jutge proposa jutjar el suposat cap visible de l'organització, Andrei Petrov, i a vuit integrants més de la banda, als quals els atribueix els delictes de pertinença organització criminal i blanqueig de capitals dins d'un grup criminal.
Segons la resolució, la banda suposadament vinculada a la màfia russa estava «perfectament organitzada» i tenia una estructura piramidal localitzada a Lloret. La trama es dedicava a fer operacions d'inversió, principalment en el sector immobiliari, amb diners procedents de negocis il·lícits.
Per aconseguir-ho, havien constituït una xarxa d'empreses relacionades amb tercers països, alguns coneguts internacionalment com a «paradisos fiscals». Des d'allà, movien els diners de procedència opaca. La investigació ha descobert un trànsit important de capitals amb destí i origen estatal.
La cara visible de la banda, segons conclou el jutge Velasco, era Andrei Petrov tot i que a la cúpula del grup també hi havia el ciutadà rus Viktor Kanaikine, un general de l'exèrcit rus que actuava de «cap» de la trama. Kanaikine estava al capdavant de diverses empreses i era qui, segons el jutge, traslladava les ordres a l'organització perquè s'executessin.
Per sota seu hi havia Sergey Nalimov, considerat el «segon cap», a qui Petrov mantenia informat de les activitats que desenvolupava. També és a qui li havia de demanar permís per fer transaccions financeres. El quart integrant, Andrey Zinchenko, s'encarregava de la part financera de l'organització criminal i s'ocupava del moviment dels fons entre paradisos fiscals i altres territoris.
Per a aquests tres implicats, el jutge obre una peça separada per les complicacions que hi poden haver per localitzar-los i perquè això no freni la tramitació de la causa.
Segons el jutge, l'organització també comptava amb l'ajuda de l'arquitecta Pilar Gimeno qui, a més de fer els projectes d'arquitectura de les empreses administrades per Petrov, l'assessorava sobre assumptes financers, immobiliaris i tràmits administratius. També considera que va utilitzar els seus contactes polítics per facilitar el bon funcionament dels negocis. A més, segons la interlocutòria, la seva germana, Teresa Gimeno, es dedicava a la gestió dels lloguers dels immobles de les societats administrades per Petrov. «Els indicis assenyalen que les germanes Pilar i Teresa Gimeno es trobaven dins l'entramat financer que Viktor Kanaikine havia dissenyat entre Andorra i Espanya», recull la interlocutòria.
Les germanes usaven els seus comptes a Andorra per rebre fons de l'empresa DDC Limited per, després, remetre'ls a Andrei Petrov.
Altres membres
Un altre membre de la trama és l'economista Joan Ernest Ribas Donato que, segons el jutge, s'encarregava de feines de gestor, assessor fiscal i comptable de les empreses de Petrov i, per tant, tenia «coneixement que els fons procedents de paradisos fiscals no consistien en préstecs, sinó en enviament per invertir i introduir aquests beneficis il·lícits i introduir-los al mercat ordinari amb aparença de legalitat».
Una altra persona a qui el jutge situa com a clau en l'entrament és l'exdirectiu de la Banca Privada d'Andorra, Santiago Roselló Piera, perquè oferia serveis financers dissenyats específicament per a l'organització, seguia les instruccions de Petrov en tot allò relacionat amb moviments entre comptes bancaris i, a més, havia mediat perquè Caja Madrid concedís un crèdit d'un milió d'euros a DDC. A aquest investigat, el jutge li aprecia un agreujant d'intermediari financer.
