En menys de vint-i-quatre hores, dues persones properes em van demanar que els donés veu a través d'aquesta columna per cridar l'atenció sobre l'estat de dos cursos d'aigua (l'un molt selvatà, l'altre més local) que incideixen plenament en l'orografia, la seguretat, la salubritat i la imatge del municipi.

Fa pocs dies, un malgratenc (ells ho viuen i ho pateixen des de l'altra riba) m'ensenyava les fotografies que havia fet de la llera del riu Tordera, prop de la desembocadura i del seu petit delta. Una llera que, plena de vegetació com està, més aviat té l'aspecte d'una selva abans que d'un riu.

M'explicava que fa molts anys, els pagesos de Malgrat, de tant en tant, entraven amb els seus carros i cavalls i llauraven alguns trams del curs del riu. Amb aquesta actuació, el netejaven de vegetació, esponjaven el sol facilitant el drenatge d'aigua cap als seus pous i milloraven la qualitat de l'aigua filtrada. Ara no caldrien cavalls i carros. Màquines i tractors ho enllestirien en pocs dies. Qui pagaria, però, ai! La festa? L'ACA continua essent insolent?

Tot escrivint aquestes ratlles, la coincidència de la commemoració dels vint anys de la riuada de Biescas (va segar 87 vides al Pirineu d'Osca) i l'associació mental amb una poc probable però no impossible, reproducció -en major o menor escala- d'una inundació a la zona de càmpings blanencs i/o malgratencs, m'ha fet venir un lleuger esglai.

L'endemà va ser una blanenca qui em va ensenyar unes fotografies fetes amb el seu mòbil. En aquest cas per mostrar-me l'aspecte de les aigües del Vall de Burg (popularment conegut com el rec de la Safa). Hi vaig poder veure unes aigües estancades, grises i putrefactes a punt d'abocar (superficialment o subterràniament) el seu contingut al bell mig de la platja de s'Abanell, la platja més "turística" de Blanes. Unes imatges colpidores tant per als que s'hi banyen a prop (?) com per als qui les veuen tot passejant.

La voluntat de treballar en equip per un Blanes de futur, en el que s'han confabulat els tres partits que governen el municipi, ha estat una bona notícia.

Els comportarà molta feina i molts fronts oberts. Aquí en ?tenen dos, i gens menyspreables.