a dos mesos llargs que hi treballen intensament. Homes i màquines només han parat uns quants dies amb motiu de les festes nadalenques.
Tot fa pensar que, després d'aquesta intervenció, un dels punts més perillosos de la geografia urbana de Blanes, pel que fa a despreniments de terra i roques, millorarà substancialment en seguretat.
L'accés al castell de Sant Joan, una de les icones del paisatge blanenc, no només és utilitzat pels veïns que viuen a la urbanització. Una urbanització que durant els anys setanta i vuitanta es va anar construint amb una absoluta falta de sensibilitat per part d'urbanistes (?), tècnics i els responsables municipals d'aquells anys.
L'accés a Sant Joan és una alternativa de sortida cap al nord, direcció a Lloret, quan altres vies van saturades. Representa també una via d'accés a dos dels històrics col·legis blanencs: «les monges» i, en menor mesura, «els padres».
I sobretot, és l'objectiu de nombrosos turistes i visitants que, a peu o en algun tipus de vehicle, pugen fins al castell per fer una saludable passejada i gaudir de les fantàstiques vistes. Vaja, que es tracta d'una via molt concorreguda.
Per tot plegat, repeteixo, les obres que s'estan fent per refermar les parets de la muntanya em semblen absolutament necessàries. Tant de bo s'haguessin fet abans i tant de bo és mostrin eficaces. Només futures i intenses pluges i ventades permetran comprovar aquest darrer punt.
El canvi estètic que han generat ja és una altra cosa. Terra, rocam, piteres, esparregueres, arbusts, etc. han estat substituïts per alguns murs de ciment. Un ciment que no sé si seria massa complicat camuflar amb algun sobri tractament eco-artístic que l'integrés a l'entorn.
I així, de passada, propiciar que amics de bretolades i grafiters amb poca sensibilitat ens acabin imposant les seves estridents i coloristes «obres d'art».
