27 de gener de 2017
27.01.2017

Una mort que no tocava

27.01.2017 | 11:45

Té responsabilitat directa en la mort de la nena a l´hospital de Blanes el senyor Comín? No!

La té algú? El primer metge que la va visitar al CAP? L´equip que la va atendre a l´Hospital de Blanes? Els protocols? Uns protocols que, a vegades, semblen dictats per fer medicina defensiva (davant possibles denúncies instigades per advocats voltors) que no pas perquè els professionals puguin prendre decisions ràpides, valentes i operatives? La té algú... o hem d´acceptar que en l´evolució d´un procés patològic, per molts mitjans i molt correctes que siguin les actuacions dels sanitaris, hi ha sempre un tant per cent d´imprevisibilitat, que pot derivar en una evolució tòrpida o fatal?

Està el senyor Comín verd o molt verd per ocupar el càrrec de conseller de sanitat, com pensen i em transmeten molts dels meus col·legues (entre els quals especialistes qualificats, caps de servei, metges de família, etc.) encara en actiu?

Amb el seu predecessor, el senyor Boi Ruiz, almenys estava clar a què jugaven ell i la cúpula directiva de la sanitat catalana. A donar ales al sector privat (mútues, etc.) mentre collava i esprimia al màxim els professionals del sector públic. Uns professionals que lligats pel jurament hipocràtic o per un profund sentit vocacional, difícilment explicable en altres professions liberals, s´anaven empassant una retallada darrera l´altra, en tots els fronts (equipaments, salaris, etc).

Els col·legues dels quals parlo i jo mateix no li retrèiem pas a l´actual conseller que alguns dels diners destinats al procés independentista podrien anar a sanitat o a ensenyament. Fóra un discurs demagògic, fàcilment titllable d´oportunista i «poc patriòtic». Li retraiem a ell i als altres seus antecessors moltes altres coses. Entre les quals, que no hagin pres consciència i, sobretot, mesures davant la hipertròfia de directius, càrrecs mitjans, administratius i gestors de «a peu» que té al seu Departament. Les nòmines de tots ells ajuden també que les dels sanitaris de «primera línia de foc» siguin les més migrades i ridícules de tot l´Estat espanyol. Li retraiem que a atenció primària s´estimuli la pèrdua d´energia i temps amb estudis, treballs de recerca, reunions, etc. d´una eficàcia discutible i que sí, potser eleven el nivell teòric-pràctic de coneixement, però que massa sovint resten hores d´atenció directa als pacients.

Lamentablement, ningú podrà tornar la vida a la nena morta. Tot l´atzucac de declaracions i contradeclaracions amb rerefons d´escaramussa política no la retornaran.

El dolor per la pèrdua d´un fill no l´esborra ni el pas del temps. Sembla que l´erràtica gestió de la sanitat pública catalana, tampoc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema