Escrit de la noia atropellada

Quarts de 12 de la nit, plovia i tornava amb moto cap a casa. Nacional II. Després de veure un avançament forçat per part d´un cotxe vaig pensar «mare de déu, li ha anat d´un pèl. Si em trobo això jo amb la moto.... per esquivar-lo surto de la carretera!» Ingènua... No sabia que quedaven minuts perquè passés quelcom molt pitjor encara.

Es va acabar el tram d´obres i va començar el carril desdoblat, on es converteix en autovia. Jo no anava de pressa, devia anar a uns 80km/h. Anava tirant amb la meva estimada moto i de cop, sense previ avís vaig sentir una patacada enorme per l´esquena. El meu cervell va tardar a reaccionar ben bé un segon quan vaig deduir que un tràiler se m´acabava d´emportar per davant. Acte seguit cops, rebolcada, arrossegament. L´única cosa que em va passar pel cap mentre estava sent envestida per un vehicle que no frenava va ser «potser ara em moriré». No vaig sentir res, ni por, ni dolor... Va durar uns segons una mica llargs i finalment em vaig quedar estirada de caps per avall al mig de la carretera.

El temps d´incorporar-me una mica i mirar en la direcció correcte i veure com un cotxe (turisme), ja força lluny, s´allunyava a tot drap. «Fill de puta!» vaig pensar... Acte seguit vaig anar de quatre potes cap al voral tot tement haver perdut les puntes dels dits de la mà dreta. Vaig veure que encara hi eren, i en aquesta posició, mig estirada de caps per avall, amb el braç esquerre recte incorporant mig cos i el cap una mica caigut, vaig aixecar el braç dret tot fent moviments lents al cotxe que s´acostava perquè afluixés, ja que la moto havia quedat tirada uns 5 o 6 metres més enllà al bell mig del carril de circulació.

Per sort el cotxe va parar. El primer que els hi vaig dir va ser que traguessin la moto del mig de la carretera. I a partir d´aquí, tot el protocol: trucar al 112 i esperar Mossos, grua, Bombers... Agrair moltíssim des d´aquí a totes les persones que van parar a ajudar-me i fer-me companyia en aquella nit fosca i molla.

Malgrat el mal que em feien els genolls i la mà dreta vaig veure que estava sencera. Els primers a arribar van ser els Bombers.

Un dels nois que van parar va trobar una òptica que havia perdut el cotxe que em va envestir. Era un Ford Focus.

L´ambulància em va dur a l'hospital i allà em van venir a veure els Mossos, em van tornar la documentació i em van confirmar que era un Ford. Em van dir que, com que jo havia sobreviscut, allò que va passar no és penal. Em vaig quedar a quadres...

Ha passat un dia i mig i ara m´està sortint tot el dolor.

M'agradaria que es fes córrer la veu.... Es busca un Ford Focus de color negre o molt fosc amb el morro completament aixafat i sense llums.

Sóc viva de miracle. Els Mossos m´ho van dir, et podria haver matat. Realment no m´ho explico. Penso que en el moment de l´envestida i la caiguda la moto es devia posicionar de tal manera que potser va fer un petit raconet de seguretat entre ella i el cotxe mentre aquest ens envestia i donava gas per desaparèixer.... L´única cosa que vaig veure de la moto va ser la llanta de darrere partida.

Entre el lloc de l´impacte i el lloc on finalment vam quedar esteses hi havia entre 100 i 150 metres. Una longitud exagerada que crec que corrobora el que després vaig rumiar. Que el cotxe no va frenar en cap moment i seguia accelerant esperant que jo i la moto ens desprenguéssim.

Ho puc explicar.

Qualsevol dia podria tocar-li a algú altre. Rebre una trucada a casa fatídica... Jo vaig sobreviure.

Des de la impotència faig una crida. Us demano entre tots molt poqueta cosa. Només que estigueu al cas per si veieu el Ford Focus negre xafat del morro o us demanen unes peces frontals (crec que era el segon model). Als tallers, als planxistes, recanvistes... A veure si el trobem!!! Feu córrer la veu siusplau... A veure si podem fer justícia...

Menstrestant segueixo esperant a veure si els Mossos identifiquen el vehicle

Un cotxe envesteix una moto a Sils, l'arrossega més de 150 metres i fuig