L'Ajuntament de Lloret de Mar entrarà com a part afectada en el procés judicial contra el recurs contenciós administratiu presentat per 16 entitats contràries al projecte de prolongació de la C-32 entre Blanes i Lloret, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre a tràmit el passat 31 de gener. El TSJC també va obrir una peça separada per estudiar la suspensió cautelar de les obres mentre es resol el recurs.
Segons va confirmar ahir l'alcalde, Jaume Dulsat (CiU), el consistori es personarà a favor del projecte, tenint en compte la moció aprovada en el ple del mes de desembre de 2015, per la qual es va revocar la decisió de convocar una consulta popular sobre el projecte de prolongació de la C-32 i en la qual s'instava la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat a iniciar «immediatament» la construcció de la «Ronda de la Costa Brava Sud», executant una primera fase de la prolongació de la C-32 Blanes-Lloret, amb passos com la licitació del projecte constructiu Lloret Pinars-Lloret Coll de Llop. Va ser aprovada amb 16 vots a favor (CiU-ERC, PPC, Millor i PSC) i 5 en contra (C's, ICV i En Lloret Sí, se Puede). «El ple es va manifestar llavors i hem de ser conseqüents» va dir Dulsat, qui va afegir que, respecte al procés de personació, encara «s'està acabant de concretar» com es realitzarà.
Blanes, indecisa
Respecte a Blanes, el consistori encara està estudiant si personar-se o com fer-ho, en cas de decidir-se pel sí. Així ho va avançar ahir el batlle, Miquel Lupiáñez (PSC), qui va explicar que indiferentment del que es decideixi es farà arribar al jutge la moció d'acord institucional aprovada per unanimitat en el ple del maig passat. En aquell document, el consistori «assumia» els resultats de la consulta popular sobre el projecte de prolongació de la C-32, celebrada el 17 d'abril a Blanes i Lloret de Mar i «s'expressava oficialment la negativa expressada per la ciutadania de Blanes a les urnes» al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.
En el recurs presentat per les entitats contràries al projecte, el 8 de setembre de 2016, argumenten que l'obra que es vol executar presenta «modificacions i alteracions substancials en relació a la versió de l'any 2000», que ja havia estat sotmesa a avaluació ambiental estratègica, com la longitud i l'amplada del traçat, entre altres motius.
El recurs és contra una resolució del conseller de territori Josep Rull del 18 de juliol del 2016, una altra del director general de polítiques ambientals del 14 de juny del mateix any i l'acord amb data 9 de novembre del 2014.
