Quan la gent de la meva generació estudiàvem allò dels continents i les races, ens explicaven que a l'Àsia hi vivia gent de raça groga i a l'Àfrica gent de raça negra. Les coses, majoritàriament, segueixen igual. Almenys, pel que fa a aquests continents. En canvi, a Europa, el continent de la raça blanca per excel·lència, les coses han anat canviant. Així, aquests darrers anys, hem vist com molts emigrants desplaçats, refugiats (els que no han deixat la vida en l'intent) de diferents països africans, han posat color als paisatges humans de la vella i blanca Europa.

A la Selva, i concretament a Blanes, els primers ciutadans negres que van arribar provenien majoritàriament de Gàmbia. Recordo encara les converses que el meu pare (pagès) mantenia amb els nouvinguts quan anaven a demanar feina pels camps de conreu que llinden amb la Tordera. I com, treballant llargues jornades, picotejant d'aquí i d'allà, anaven subsistint. Ara, aquest col·lectiu ja forma part de la quotidianitat ciutadana, tot i que molts veïns encara segueixin mirant-los amb recança. Tot i els anys del boom econòmic (?) del ciment, els anys durant els quals la gent d'aquí o eren constructors o eren paletes o eren manobres, els «negres» van suplir les mancances de personal en algunes de les feines més dures o amb menys prestigi social. Per exemple, recollint escombraries.

Em va alegrar veure com la comunitat gambiana celebrava la seva diada nacional a Blanes. Van omplir de color el passeig de Dintre, mentre l'Ajuntament oferia una recepció al seu ambaixador. Una bona iniciativa i un bon moment, ara que aquell país ha «destronat» el dictador que hi ha governat una pila d'anys. Un dictador de manual, que s'enriquia mentre una part molt significativa de la població viu al llindar de la pobresa. Fa pocs mesos, un nou president i un nou govern elegit democràticament han esperonat la il·lusió que algun dia els gambians puguin viure dignament: a la ciutat o a la selva, sí... del seu país. Tot i que a l'Àfrica els ritmes no tenen res a veure amb els dels països occidentals, tant de bo el canvi polític representi no només una esperança sinó que, amb el temps, propiciï una nova i millor realitat econòmica i social per a tots els gambians.