25 de abril de 2017
25.04.2017

A l'expolicia que va matar la cunyada a Caldes li cauen 14 anys més de presó

L'Audiència de Girona condemna a 35 anys de reclusió Antonio Alcaraz, que fa 12 mesos va renegar del pacte del primer judici en el qual va ser sentenciat a 21 · La resolució remarca que «no mostra penediment» i «sembla justificar la seva acció»

26.04.2017 | 09:29
Antonio Alcaraz, en el segon judici que es va celebrar fa un mes a l´Audiència de Girona

L'Audiència de Girona ha condemnat a 35 anys de presó l'expolicia que va matar la cunyada i va apunyalar la parella a Caldes de Malavella el 28 de maig del 2013, cometent el crim davant les dues filles menors d'edat de la víctima mortal. El tribunal ha imposat ara 14 anys més de reclusió per a Antonio Alcaraz, que fa un any va renegar del pacte del primer judici (que el Tribunal Suprem va obligar a repetir) en el qual va ser condemnat a 21 anys de presó.

En aquesta nova sentència, l'Audiència ha recollit les peticions de la fiscalia i de les acusacions particulars –que al final del segon judici van demanar 35 anys de reclusió, la pena màxima– pels delictes d'assassinat de la cunyada, de lesions a la dona i de lesions psíquiques a les nebodes.

En aquesta segona resolució, el tribunal ha imposat a Alcaraz 20 anys de presó pel delicte d'assassinat a la cunyada (en el primer judici va ser condemnat a 15 anys per aquest delicte), 5 anys de presó pel delicte de lesions amb un instrument perillós a l'esposa (fa un any la pena va ser de 2 anys) i 10 anys de presó pels dos delictes de lesions psíquiques a les nenes (en l'anterior sentència va ser de 4 anys).

Pel que fa a la responsabilitat civil, l'expolicia haurà d'indemnitzar amb 330.000 euros –en total– el seu germà i marit de la víctima mortal, les dues filles i els pares de la seva cunyada, així com la seva exparella. La sentència ha apuntat que, segons el codi penal, Alcaraz complirà un màxim de 20 anys de presó.

Els fets provats

La resolució de l'Audiència ha considerat provat el relat que sostenien el fiscal Enrique Barata i les acusacions particulars, defensades pels advocats Anna Tomàs i Samuel García-Quintas. Ha exposat que abans del 28 de maig del 2013, la llavors parella del condemnat havia manifestat al processat que es volia separar d'ell.

El dissabte 25 de maig, la dona va anunciar a Alcaraz que tenia la intenció d'acompanyar la seva cunyada a Barcelona. Aleshores, ell es va enfadar i va dir-li: «Pels meus collons no surts de casa». També va agafar-li les claus del cotxe. Aquell dia la dona va abandonar el domicili i es va instal·lar a l'habitatge de la seva cunyada i el germà de l'expolicia, situat a Caldes.

El dimarts 28 de maig, cap a tres quarts de nou del matí, la cunyada –acompanyada de la dona d'Alcaraz– estava a punt de sortir del seu habitatge de Caldes amb el cotxe, aparcat al garatge, per portar les filles (de 6 i 10 anys) a l'escola. En aquell moment, el processat –que de les set del matí estava aparcat amb un cotxe a escassos metres del domicili– va aprofitar que els portals estaven oberts per accedir amb el seu vehicle al garatge.

Allà hi havia l'automòbil de la cunyada, amb la seva parella i les nenes dins. Aleshores, el condemnat va baixar del vehicle amb un ganivet. La cunyada va alertar que hi havia les nenes i l'expolicia va atribuir-li «la culpa de tot». Tot seguit, va clavar el ganivet al coll de la cunyada.

Després, la dona del processat i les nenes van baixar del cotxe. Alcaraz es va dirigir a la seva esposa –que intentava tranquil·litzar-lo–, a qui també va intentar degollar. Com que la cunyada tenia el mòbil a la mà i volia demanar ajuda, l'expolicia va tornar a apunyalar-la al coll, cosa que va provocar que es desplomés.

La sentència ha remarcat que els fets es van produir davant les menors, que veien com l'home agredia la seva mare. Llavors, l'exparella d'Alcaraz va intentar contenir la seva hemorràgia i va demanar al condemnat que la portés a un centre mèdic. Per això, l'expolicia va traslladar la dona amb el seu cotxe a l'hospital Santa Caterina de Salt, deixant al garatge les dues nenes davant el cadàver de la seva mare mentre suplicaven al seu oncle que també la portés a curar.

«Delictes cruels i reprovables»

La resolució que ara ha dictat l'Audiència de Girona ha subratllat que «en poques ocasions el tribunal ha tingut l'oportunitat de veure delictes tan cruels i reprovables» com els d'aquest cas. «Es tracta de la mort per degollament de la mare de dues nenes en presència d'elles», ha apuntat la sentència, que ha afegit que Alcaraz va ser «conscient» que aquesta visió traumàtica i violenta afectaria greument la integritat psíquica de les menors.

«Les dues pateixen un trastorn per estrès posttraumàtic», ha conclòs la resolució, que ha destacat que «les seqüeles tenen un caràcter definitiu i les acompanyaran tota la seva vida».

El tribunal també ha manifestat que el crim va ser premeditat, ja que Alcaraz va aprofitar que sabia com entrar al garatge i que a l'hora dels fets no hi hauria al domicili el marit de la víctima mortal, «que hauria pogut ajudar-la».

També ha apuntat que l'expolicia, «a part de no mostrar penediment, sembla justificar la seva acció i en culpa a altres persones».

Així, ha recordat que en aquest segon judici el condemnat va dir: «Les víctimes no són víctimes meves, sinó que són víctimes de la situació».

L'Audiència ha desestimat les possibles circumstàncies atenuants i ha resolt que Alcaraz no tenia cap trastorn mental, no va patir cap estat d'arravatament i no ha reparat el dany. La sentència no és ferma i es pot recórrer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema