ha tornat a passar. Sempre ens torna a passar! No prenem consciència de «les coses» fins que les vivim de prop. Aquest cop, «les coses» han estat les instal·lacions i el servei del Centre de Rehabilitació de la Selva Marítima ubicat a Lloret de Mar, al sector de Fenals. Acompanyar-hi un familiar m'ha permès conèixer de primera mà les virtuts i algunes mancances del servei. Entre les virtuts, l'entrega, la professionalitat i la polivalència del personal que hi treballa, començant pel seu cap de servei. També, tot i estar ubicades en uns barracons prefabricats, el fet que comptin amb llum natural. I encara, la facilitat per accedir-hi i aparcar a prop, almenys, en temporada baixa.
De les mancances en vas essent conscient a poc a poc. Conversant amb pacients i treballadors t'assabentes que la demanda d'assistència desborda la capacitat del seu equipament i del personal. I per això, hi ha gent que després de patir una fractura o qualsevol altra patologia tributària de rehabilitació ha d'esperar, a vegades, un mes o més per poder començar. Només dos o tres fisioterapeutes fixos contractats no sempre a jornada completa i algun estudiant en pràctiques, no donen l'abast a les necessitats rehabilitadores públiques dels 100.000 habitants que sumen Blanes, Lloret i Tossa. Tampoc, l'equipament d'aparells és suficient perquè els pacients puguin fer les sessions amb fluïdesa. De tant en tant han d'esperar torn o fins i tot compartir-les.
De tot això n'he tingut consciència les darreres setmanes. Coincidint amb els esdeveniments de la frustrada instauració de la independència i la república catalanes. Com deien algunes veus mediàtiques, aquests dies el procés ha manllevat moltes energies als polítics. I possiblement, en més d'un àmbit, el dia a dia ha estat aparcat o insuficientment atès. Ara que sembla que s'inicia un període d'autocrítica i reflexió, seria bo plantejar-se si cal començar les cases per la teulada o amb uns bons fonaments. Uns fonaments que ofereixin a la ciutadania una gestió i uns serveis solvents, eficaços i moderns. Uns fonaments que resultin prou atractius, no només des del sentiment i l'emoció, sinó també, des de la realitat d'un país que funciona de veritat! Fora el primer pas per poder atraure una quantitat de ciutadans prou nombrosa, que permeti posar en evidència, de manera indiscutible, la recurrent incomprensió i gasiveria de l'estat.
