Vaig conèixer en Xavier al seu despatx de Barcelona ja fa molts anys. Jo el buscava perquè sabia que era un advocat, militant d´Unió, que anava al darrere de la corrupció d´Unió. La frase pot semblar impos­si­ble i més en els temps que corren, pe­rò en aquesta ocasió era així. En Rotllan era, per damunt de tot, una persona honesta i no tenia cap in­con­venient a demostrar-ho als seus amics i coneguts i a aquells que no ho eren tant, d´amics, aquells a qui considerava culpables de fer mal a Catalunya i a Unió.

Va lluitar anys i panys contra les martingales dels dirigents democra­ta­cris­tians al costat de moltes altres persones que s´autoanomenaven «sector renovador» i que l´únic que pretenien era netejar el partit. Rotllan no aspirava a ocupar un càrrec, no volia transcendència ni reconeixe­ment. Només pretenia que el nom de la formació de Carrasco i Formi­gue­ra quedés immaculat.

Lluitar perquè la veritat sortís a la llum

Es va frustrar infinitat de vegades en adonar-se que el sistema sovint era impenetrable, rocós i hermètic. Pe­rò mai va defallir i va seguir la se­va lluita amb els mitjans que te­nia a l´abast, els seus coneixements com a advocat. Finalment va aconseguir ser responsable que una part de la veritat (mai se sap tota) sor­tís a la llum i no en va es va gua­nyar el sobrenom d´«advocat valent».

I si en la branca professional era una fura (capaç de revolucionar mig Catalunya amb un simple missatge de mòbil), en la personal no es quedava curt. Estava disposat a ajudar a qui fos, sempre que fos per una causa que considerés justa i sense demanar res a canvi.

I cantava les veritats sense rancors ni retrets. Una vegada vaig sen­tir com li deia a un amic seu que el millor que li podria passar és que anés un cert temps a la pre­só; que aquesta era l´única manera d´aconseguir que xerrés tot el que sabia. Rotllan era així. Honest i sincer. Amb ell i amb els altres.

Francesc Xavier Rotllan Agustí va morir divendres a l'edat de 64 anys i dimarts va ser enterrat al seu estimat Lloret de Mar.