15 de febrer de 2018
15.02.2018

Josep Marigó, adeu!

15.02.2018 | 12:02

No és fàcil ser alcalde de Blanes. I no em refereixo a la dificultat que representa, primer aconseguir encapçalar la llista més votada i després, si no tens majoria absoluta de regidors, aconseguir prou suports el dia de la investidura. De fet, el tot just traspassat Josep Marigó va aconseguir guanyar tres eleccions municipals consecutives, però, només en la primera i la tercera va assolir l'alcaldia.

Una estranyíssima i, avui m'imagino que impensable suma de vots en la qual els del PP i un grup d'implantació local s'afegien als d'ERC i CiU, van impedir que l'any 2007 repetís com a alcalde.

Quan dic que no és fàcil ser alcalde de Blanes, em refereixo al fet que no és fàcil governar un poble tan polièdric i tan fragmentat i poc travat socialment. Les últimes municipals amb set partits representats al consistori i els tres més votats empatats a quatre regidors són un exponent claríssim d'aquesta realitat. I per això, a dia d'avui, tenim un equip de govern format només per quatre membres i una oposició que en suma disset!

Res a veure amb les paraules que encapçalaven el llibre (Remuntar Blanes) amb el qual en Josep Marigó va presentar el seu ideari i el seu programa electoral l'any 2011: «És hora de deixar de banda determinades diferències polítiques, és hora de marcar un rumb i treballar plegats per assolir les fites que millor posicionin Blanes i els blanencs».

Si el seu primer pas per l'alcaldia (2003-2007) va coincidir amb una època de vaques grasses, el segon (2011-2015) va coincidir amb els anys més durs de la crisi econòmica. En cap de les dues va tenir el suport de la resta de grups per «assolir fites que millor posicionin Blanes».

A més, en la primera va ser fustigat des d'una publicació pamfletària i populista de manera sistemàtica i gairebé cruel. I en la segona, on es va trobar unes arques municipals eixutes i un deute enorme, va haver de defensar-se de les diferents denúncies i querelles (cap va prosperar) amb les quals algun ciutadà va qüestionar sistemàticament la seva honestedat.

A Blanes cap equip de govern aconsegueix prou suport i/o consens de l'oposició ni quan es tracta de grans plans, obres o projectes de futur estratègics. Estar a l'oposició a Blanes, més que a qualsevol altre municipi, és més aviat sinònim de desgastar el govern durant quatre anys, que no pas d'oferir idees, projectes o alternatives de consens. Així ha estat gairebé sempre i, com deia abans, així estan les coses ara mateix.

Personalment aprofito aquest moment trist del seu traspàs per recordar dues coses. La primera, la meva negativa a escriure el pròleg de l'esmentat llibre Remuntar Blanes argumentant-li que si ho feia, deixava de ser un «esperit lliure» (així em va definir ell) i em posicionava clarament en una opció política.

La segona i, malgrat la meva negativa, la trucada al cap de pocs mesos, un cop ja elegit alcalde, per oferir-me que fos el pregoner de la Festa Major. Ja ho veuen, cap rancúnia ni cap intenció amagada.

Ara, en la seva mort, alguns diran que va ser un bon alcalde i altres que va ser un mal alcalde. No tinc elements estadístics ni objectius per desmentir o reafirmar ni als uns ni als altres. El que sí penso sincerament és que ens ha deixat una persona bona i honesta. Una persona bona i honesta que va dedicar moltes energies i uns quants anys de la seva vida intentant millorar les condicions dels seus ­conciutadans. I això, en els temps que cor­ren, és molt! Adeu Josep!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook