Després del controvertit tancament del vial que connecta un costat i l'altre de l'embassament per evitar activitats «esportives» de risc, Susqueda ha tornat al primer pla de l'actualitat mediàtica amb la detenció del presumpte assassí d'una parella de joves el passat mes d'agost.
Habitualment, quan apareix als mitjans alguna notícia sobre el pantà, és per fer-se ressò del nivell de l'aigua. Un nivell que quan és baix posa al descobert el campanar i l'església de Sant Vicenç. I que, quan puja, si les pluges abasteixen amb generositat l'embassament, desapareix sota l'aigua. Últimament, però, a més de les informacions hidrològiques recurrents que genera, Susqueda ha nodrit de material als especialistes en crònica social i/o negre. Sobretot, a telenotícies «especialitzats» en successos luctuosos i violents com el que presenta en Pedro Piqueras a Telecinco.
Estic convençut que si el pantà de Susqueda estigués ubicat en una comarca molt de terra endins, el seu reclam com a lloc de lleure i turístic es veuria multiplicat per alguns guarismes. Me l'imagino amb un perímetre ben cuidat, amb una pista de circumval·lació que el voregés completament. Amb nombroses platgetes, zones de pícnic, bases d'esport nàutic o hostaleria diversa. Al marge sud se'n poden trobar alguns d'aquests equipaments. Al marge nord, en canvi, boscos i paratges inhòspits i de difícil accés, constitueixen veritables paradisos naturals. També (sembla) amagatalls per activitats clandestines o il·legals. Com ara el conreu de plantes psicotròpiques.
Potser per tenir tan a prop les platges i cales de Blanes, Lloret, Tossa i de la resta de Girona, el pantà no representi una destinació lúdica-aquàtica de primer nivell. Però, més enllà que darrerament hagi generat notícies escabroses o controvertides, Susqueda i els seus entorns tenen prou atractiu perquè selvatans (marítims o no) hi fem alguna excursió o estada de tant en tant. I, així, poder seguir constatant com és de diversa i atractiva la nostra comarca i, per extensió, tota la demarcació de Girona.
