De ser el lloc escollit perquè una línia de tren creués la vall fins a quedar submergida per sempre més sota les aigües. La història de Susqueda i la construcció de la presa amaguen alguns secrets que ara l'exposició dels 50 anys permet que tornin a la superfície La mostra instal·lada a la sala de columnes de la presa combina l'explicació sobre el cost de la desaparició d'un poble amb el valor d'una infraestructura que genera energia renovable i acumula reserves d'aigua per a la Costa Brava i l'àrea metropolitana. La proposta inclou diferents panells informatius, 23 peces del fons històric d'Endesa i una visita en 360 graus a diversos punts de la tota la infraestructura, inclosos els d'accés restringit. L'exposició s'estructura en cinc àmbits: l'embassament, la construcció de la presa, els aprofitaments hidroelèctrics, el riu Ter i la seva flora i fauna.

Segons el comissari de l'exposició, Albert Roura, el lloc escollit -la sala de columnes- és un espai que «podria no haver-hi estat». Tot i això, el disseny futurista l'ha convertit en un dels espais més «emblemàtics» de tota la construcció. «El dissenyador, Arturo Rebollo, va tenir tota la llibertat per fer l'obra», va destacar.

La vall de Susqueda va tenir repetides propostes per convertir-se en un embassament d'aigua. La seva orografia la convertia en idònia per a aquesta funció. Tot i això, si un altre projecte hagués tirat endavant, la zona hauria pogut arribar a tenir un tren que hauria allunyat la possibilitat de fer un pantà. Aquest és, precisament, un dels temes que recull l'exposició. Segons el comissari, un empresari de Manresa, Teodoro Mas, va proposar unir amb tren la zona del Pasteral amb Vic aprofitant el congost de les Guilleries. «A principis de segle XX, el Pasteral era un atractiu turístic de primer nivell», va recordar Roura. Aleshores, el tren entre Olot i Girona estava en plena construcció i la Cellera de Ter va ser dels pocs llocs de la línia que va tenir dues parades.

La presa del Pasteral, en aquell moment, era la més alta de Catalunya amb els seus 20 metres. L'empresari manresà volia crear una línia de tren que unís aquest punt amb Vic i que permetés explotar-ne els recursos forestals i minerals. Projectes com el del tren van retardar els pantans, juntament amb la falta d'inversors que poguessin assumir l'obra.

El 5 d'octubre del 1967, la central hidràulica de Susqueda va entrar en funcionament i va començar a produir energia. La seva creació va suposar el sacrifici de tot un poble, que només ha tornat a la superfície un cop en 50 anys. L'embassament, quan baixa del 36%, deixa veure l'antic pont de Carós. Roura va estimar ahir que la punta del campanar de l'església de Sant Vicenç es veuria amb un nivell de reserves a l'entorn del 20%. El comissari, però, va subratllar que «els rius arrosseguen sediments» i el poble pot haver quedat sepultat sota llots i fang. «En cas que buidéssim el pantà d'aigua, difícilment emergiria el poble», va explicar. De Susqueda en queden tres veïnats que han quedat aïllats per la mateixa presa. Les distàncies per desplaçar-se obliguen a fer una important volta per anar als nuclis.

Cita prèvia

La visita a la sala de columnes de la presa de Susqueda començarà avui amb totes les 75 places disponibles plenes. El preu de la visita és de 2 euros i cal omplir un formulari per a poder-se inscriure. La idea és que les visites es facin un dissabte de cada mes, com a mínim fins a l'octubre. A més, també es volen intentar fer els diumenges. Cada dia hi haurà tres torns (a les nou del matí, a dos quarts d'onze i a les dotze del migdia).

La comissió del cinquantenari ha previst diferents actes per commemorar la construcció de la presa. El proper serà el 14 d'abril, quan es farà amb una ruta en BTT amb arribada al pont del Colobrant. El mes de juny s'estrenarà una illa flotant al mig del pantà i es farà una ruta del Ter.