El pernil ha estat lligat des de fa molts anys als Premis Recull. Tradicionalment, unes llesques de pernil dolç (de primera qualitat!) formen part del menú que se serveix als comensals. Abans, quan el lliurament de premis es feia al final d'un àpat, però, també, aquests darrers tres anys, en els quals el dinar es fa després de l'acte literari que acull el Teatre de Blanes. Enguany el pernil, en aquest cas salat (no sé si ibèric, de «bellota», d'enceball o de «Teruel») tenia, també, protagonisme a pocs metres del teatre coincidint amb el lliurament de premis. Al passeig de Dintre en un estand instal·lat per Ciutadans, els seus militants i/o simpatitzants oferien unes llesquetes de pernil «serrano». Un veritable i paradoxal contrast, la coincidència horària de la festa de la gent de Recull (que si s'ha significat en alguna cosa, tant des de la revista com des dels prestigiosos premis ha estat en la defensa de la cultura i la llengua catalanes) amb la gent de Cs regalant pernil. Un partit que, entre altres coses, se significa per la seva bel·ligerància vers la cultura i la llengua catalanes. Una llengua i una cultura que molts dels seus afins voldrien veure convertida en quelcom folklòric i residual.

Els actes amb motiu dels 54 Premis Recull havien començat la nit del dissabte, al mateix Teatre de Blanes. Allà, un grup, programat com a professional (?), del qual no vaig saber esbrinar el nom, va representar l'obra guanyadora del premi de teatre 2017: El traspàs. Un muntatge, mal dirigit i mal interpretat que, gairebé en cap moment, va saber transmetre l'essència, l'ambient i el missatge del text. Convertint l'obra (una acceptable botifarra de perol) en una mortadel·la de gamma baixa.

És força interessant la idea que les obres guanyadores de teatre es representin a Blanes en dates properes a la festa anual de la revista. Fora encara més interessant, però, que tant els membres de l'associació de Recull com l'àrea de Cultura de l'Ajuntament tinguessin més cura a l'hora d'escollir en quines mans deixen els textos guanyadors. «Llegeix l'obra!», em recomanaven alguns dels membres, tan decebuts com jo, a la sortida de la sala. «No cal. Em sap tan greu com a vosaltres. El prestigi dels premis i la vostra feina no es mereixen posades en escena com la que acabem de veure». Endavant i fins l'any que ve!