Dos informes elaborats per investigadors dels Mossos d'Esquadra generen dubtes no pas menors al jutge que instrueix el sumari del crim de Susqueda. En un providència redactada el quinze de març passat, el magistrat demana que la policia científica aclareixi si: a) la «reacció» recollida per la Unitat Central d'Inspeccions Oculars, «vist el lloc, la intensitat d'aquesta i la mida» és «compatible amb la presència de sang al caiac» en què presumptament Jordi Magentí va transportar els cossos, primer, i va enfonsar, després; i b) si les conclusions d'un altre informe, en aquest cas de la Unitat Central del Laboratori Biològic dels Mossos, són «incompatibles amb la presència de sang en el caiac».

En definitiva, la pregunta que fa el jutge als investigadors és: hi havia sang a l'embarcació inflable, o no? Aquest interrogant, en tant que suggereix una contradicció en què haurien pogut incórrer els investigadors, es converteix en un argument més de la defensa de Magentí, que dimarts que ve sol·licitarà la llibertat del seu client, que es troba en presó provisional sense fiança des de l'1 de març perquè «existeixen motius més que suficients per creure indiciàriament» que és l'autor de la terrible mort de Marc Hernández i Paula Mas; perquè el jutge entén que hi ha risc de fuga (el sospitós havia comprat un bitllet d'avió per anar a Colòmbia el 28 de març passat, havia adquirit «béns immobles» en aquell país i iniciat els tràmits amb la Seguretat Social per poder cobrar-hi la pensió); perquè hi ha risc que «tracti d'alterar, ocultar o destruir» proves i perquè hi ha risc de «reiteració» del delicte (el jutge recorda que va ser condemnat per matar la seva dona). La tesi dels advocats del màxim (i únic) sospitós del crim se sustenta en la inexistència de proves concloents que inculpin el veí d'Anglès, que els informes a priori contradictoris dels Mossos, en qualsevol cas, reforçarien.

Prova d'ADN

Però això no és tot. L'advocat de Magentí, Benet Salellas, apunta a un ofici de la Direcció General de la Policia de la Generalitat que proposa repetir les proves d'ADN que, «amb posterioritat a la detenció», es van practicar a Magentí. En presència de la seva lletrada els agents van demanar el consentiment preceptiu al detingut per prendre-li mostres de l'epiteli bucal, però es van oblidar d'informar-lo dels drets que li confereixen la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre de protecció de dades de caràcter personal i la normativa de desenvolupament posterior que regula les bases de dades policials sobre identificadors obtinguts a partir de l'ADN.

Ofici del 6 de març

En l'ofici, que té data de 6 de març de 2018, sol·liciten l'autorització del jutge per anar a la presó del Puig de les Basses per, previ consentiment del reu, «formalitzar degudament la recollida de mostres biològiques». Error procedimental que beneficia l'estratègia de la defensa.

«Desaparició d'efectes»

Jordi Magentí va ser detingut a Santa Coloma de Farners el 27 de febrer. Habitual de la pesca a la platja Rierica, on la investigació situa els fets ocorreguts el 24 d'agost de 2017, el sospitós hi hauria anat el 25 d'agost d'aquell any, acompoanyat per la seva segona parella i amb l'objectiu d'«acabar de procedir a la desaparició d'efectes [proves]», apunta la providència judicial. De fet la dona es va quedar Sola «durant almenys dues hores» en aquella zona del pantà de Susqueda.

En l'escorcoll que la policia va practicar a casa de Magentí, al número 16 de carrer de la la Font del Canyo, a Anglès, van ser localitzades «divereses armes blanques, munició pròpia d'una arma de 22 mil·límetres [de calibre], així com una pistola de fogueig i una altra d'aire comprimit». A criteri de l'instructor, les bales «podrien correspondre a l'arma utilitzada», que no ha estat localitzada, tot i que «existeix un informe que diu que presumiblement l'arma (...) seria una 9 mil·límetres o [de calibre] inferior». Tot i això, de la lectura d'aquest document se n'infereix que «per res es descarta que sigui una altra arma».