El sumari -fins fa poc secret- de la investigació del doble crim de Susqueda no deixa d'aportar noves informacions que podrien ser d'ajuda per determinar si el principal sospitós, Jordi Magentí, va matar realment la Paula i en Marc el passat 25 d'agost del 2017. En el marc de la instrucció, que encara continua oberta, s'ha començat a investigar a l'acusat per una presumpta agressió sexual l'any 2011 en una fundació especialitzada en inserció de persones amb problemes de salut mental.

La psicòloga del centre, on en aquell moment Magentí hauria estat realitzant una reinserció sociolaboral després de sortir de la presó per l'assassinat de la seva exdona, va informar sobre la possibilitat d'aquest delicte, el qual no va ser denunciat perquè la víctima tenia «por» que Magentí tornés al centre penitenciari.

L'agressió hauria estat a una treballadora d'aquest centre, amb la qual Magentí hauria mantingut una relació sentimental durant un període de temps indeterminat.

Es considera que aquest episodi de la vida del presumpte culpable pot «tenir relació amb els fets investigats», de manera que pot ser necessari disposar «d'un informe cronològic global en relació a les circumstàncies personals i esdeveniments del pas de Magentí pel seu centre», especificant i explicant aquelles circumstàncies observades i valorades directament pels professionals o usuaris del centre per un «possible delicte de violència de gènere o un d'agressió sexual».

Un perfil molt estudiat

Totes aquestes reaccions i modus operandi del principal sospitós del doble crim de Susqueda han estat àmpliament analitzades en una bona part dels documents que conformen el sumari. De fet, quan Jordi Magentí va començar un tractament de salut mental al 2008, es presentava el seu perfil com el d'una persona amb «un transtorn de la personalitat obsessiu» amb «la presència de perfeccionisme i una excessiva inflexibilitat vers les normes morals».

Des de llavors, l'estat anímic de l'acusat es va convertir en una muntanya russa amb alguns períodes de més calma i d'altres de més complicacions pel que fa al seu estat emocional. En alguns períodes no va acudir a cap psicòleg ni psiquiatre, però en d'altres seguia un tractament de manera regular. El passat 2017 s'hi va presentar a partir del mes de febrer i la darrera de les visites va tenir lloc al novembre.

El nexe amb la marihuana

Un altre dels punts que encara no han quedat resolts és la relació que podria tenir el fill amb el cas dels dos joves morts. Durant el darrer mes, els investigadors han estat estudiant possibles connexions, com per exemple la possibilitat que el fill fos qui aconseguís una arma per al seu pare.

A l'examen de la terminal del telèfon mòbil d'aquest van apareixer diverses cerques relacionades amb la compra d'armes per internet. Una de les hipòtesis que es contemplen és que «el fill hauria aconseguit una arma de foc per al pare després d'encomenar-li la vigilància de la plantació de marihuana que tenien a la zona».

Aquesta suposició casa també amb unes declaracions que va realitzar Jordi Magentí el passat mes d'agost -abans del succés al pantà- on assegura que «el fill li ha demanat ajuda en un tema i que al final ell ha acabat tirant del carro».

Pel que fa als intents de trobar altres sospitosos que poguessin casar amb el perfil de l'assassí dels dos joves del Maresme, no és la primera vegada que l'invetigat intenta posar sobre la taula els seus propis arguments. La més recent que ha sortit a la llum és la conversa que culpa el seu fill de la mort de la parella, però ja anteriorment Magentí havia intentat conduir les sospites lluny de la seva persona i lluny també de la zona on anava a pescar -la Rierica-, on s'hauria produït l'assassinat.

Tal com recull l'ACN, els investigadors consideren que, al llarg de la instrucció del cas, el sospitós del doble crim de Susqueda va intentar desviar l'atenció i apuntar cap a altres possibles autors de la mort. Els Mossos d'Esquadra van elaborar un informe de les diverses converses que va mantenir Magentí amb els agents i exposen que va aportar informació «contradictòria, imprecisa i confusa».

Joves amb «mala fila»

Una d'aquestes informacions que no «correspon a la realitat» és la relacionada amb la visita que va fer al pantà amb la seva dona i que els investigadors van poder situar el 25 d'agost. Magentí va assegurar veure un grup «d'unes 25 o 30 persones» a la zona del Mas Llomà. «Morenes de pell, que podrien ser magrebins, romanesos o kosovars, que feien molt mala fila», va dir, i va afegir que també tenien un grup electrogen per vincular-los amb plantacions de marihuana.

Els investigadors creuen que Magentí va intentar mostrar un Mas Llomà «allunyat de la realitat» fent servir informacions «aparegudes als mitjans de comunicació».