Baixen les ocupacions il·legals a les urbanitzacions de Caldes

«Sabem que l'ocupació il·legal ha baixat en general, sobretot a la urbanització de Can Carbonell on, ara mateix, no en tenim cap de detectada», va detallar la regidora de serveis socials, Maria Isabel Reig (PDeCAT), qui va precisar que a la urbanització d'Aigües Bones és on encara hi ha més ocupacions, tot i que estan «més focalitzades».

Segons Reig aquesta baixada es deu a tres factors: l'aplicació del protocol aprovat a la localitat a finals del 2016; a la intervenció diària de la policia local; i a la col·laboració veïnal. En aquest sentit, la regidora va especificar que quan els veïns detecten una ocupació, avisen la policia local, que es desplaça fins a la llar afectada per identificar els ocupants i, a partir d'aquí, s'activa el protocol municipal a través del qual es distingeix les ocupacions que són «per necessitat» d'aquelles que no ho són.

De fet, aquest protocol va ser la resposta del consistori a la petició feta pels veïns de la urbanització d'Aigües Bones que a l'estiu del 2016 van denunciar l'arribada de famílies de fora del poble que ocupaven cases de luxe, punxaven subministraments i generaven problemes de convivència al municipi proferint amenaces o delinquint.

Propietat dels bancs

Segons el protocol, el primer que ha de fer la policia local és informar les persones que entren a un habitatge que ho han de comunicar a l'Ajuntament perquè es pugui regularitzar la seva situació. «Amb el seguiment de serveis socials i habitatge hem aconseguit regularitzar la situació d'alguns dels casos que eren més conflictius», va remarcar Reig.

En aquest sentit, la regidora de serveis socials va indicar que la gent que entra a un habitatge per «necessitat» solen ser persones amb voluntat de canviar la seva situació socioeconòmica, que estan vinculades a serveis socials, que eviten els conflictes veïnals i que resten una temporada llarga al municipi.

Un seguiment diari

Respecte a les persones que es detecta que estan en un habitatge sense necessitat, la policia local s'encarrega d'informar-los de les conseqüències legals d'aquest fet i de fer-los un seguiment diari.

«En la majoria de casos, marxen al mateix moment o bé al cap d'uns dies», va concretar Reig, qui va ressaltar que sovint són «conflictius». «Que tinguis un veí que punxa la llum i tu estiguis pagant mensualment genera malestar i conflictes», va concretar Reig.

En aquests casos, la gran dificultat per l'Ajuntament és localitzar el propietari de l'immoble, que és qui ha de denunciar l'ocupació.

«Gairebé el 100% dels habitatges afectats són propietat d'entitats bancàries i estem pressionant perquè assumeixin la seva part de responsabilitat», va avançar Reig, qui va criticar que tot aquest procés suposa un cost a l'Ajuntament. «Estem invertint recursos municipals a l'hora de fer el seguiment, atendre les persones que estan allà dins i vetllar per la seguretat, ja que en molts casos es punxen els subministraments bàsics amb el perill que això comporta», va lamentar la regidora.

Reig també va indicar que, actualment a Caldes, és molt difícil donar xifres exactes amb relació al nombre d'ocupacions. «Hi ha molt de moviment. Gent que marxa al cap d'uns dies o que canvien de casa dins el mateix municipi», va ressaltar la regidora caldenca, qui va explicar que el recompte el fan en funció dels avisos veïnals o dels casos que porta serveis socials.

Pisos d'ús social

D'altra banda, durant la Taula d'Habitatge realitzada ahir es va recordar que el consistori ja està redactant un reglament per poder posar en marxa una borsa d'inclusió. «De moment, hi ha tres pisos que els propietaris ens cedirien per a usos socials», va concretar Reig qui va ressaltar que també s'està treballant a evitar noves ocupacions. A la Taula hi van participar, entre d'altres, l'alcalde, Salvador Balliu o el cap de la policia local, Xavi Muñoz.