Una reunió convocada la tardor de l'any 1992 i destinada a recollir i preservar les receptes culinàries locals s'ha convertit, els últims 25 anys, en un dels col·lectius més reconegut en el món de la gastronomia estatal. Primer se les va conèixer com les Àvies de Sils; després com les Cuineres de Sils; i actualment, com la Cuina de Sils. Un nom que s'ha anat modificant amb el pas dels anys, però que no ha canviat la passió i entrega d'un grup de dones - i algun home- decidides a conservar la cuina «de tota la vida, la de casa».
Durant aquest quart de segle d'història sempre han rebut la tutela, ajuda i amistat de l'impulsor de tota aquesta iniciativa: Xicu Anoro.
«Perquè no es perdessin les receptes antigues, en Xicu va organitzar una reunió amb 18 dones de Sils», explica la Mercè Serra, qui va ser una de les assistents a la trobada del 92. Allà, van decidir fer un llibre per recollir tota la feina feta però, per il·lustrar-lo, calien fotos.
«Se'ns va acudir fer un sopar amb cassoles on ningú sabés què menjaria i allà va començar tot», relata Serra amb relació al ja popular Sopar Gastronòmic Local de Sils. Aquell any hi van participar 33 cassoles. El 2004, en van ser 96 i l'any passat, 68 cassoles.
Una xifra que, com el nombre de cuineres, ha anat fluctuant amb el pas dels anys. «La gent jove no vol entrar perquè treballen i no tenen gaire temps, i el diumenge prefereixen dinar al restaurant», diu la Montse Rabert, qui recorda que l'única condició per formar part del col·lectiu és ser de Sils. Tot i això, totes estan convençudes que el que han creat amb tants anys i esforç no acabarà.
«Tot té una baixada i una pujada», recalca Rabert. Fins ara, la més jove del col·lectiu ha estat la Maria Solà, que va entrar-hi amb 38 anys, i la més gran la Maria Gispert, qui ara té 98 anys.
I mentre esperen el relleu de les noves generacions, la seixantena de dones que a dia d'avui formen part de la Cuina de Sils treballen amb la il·lusió del primer dia. «Diners no n'hem fet pas durant aquests anys, però ens ho passem molt bé», subratlla la Rosa Valls. Un aspecte que també recalca Anoro, qui repeteix que no s'han de «moure per diners sinó per viure i per satisfacció».
«Quan vam començar volíem preservar i potenciar la comarca i la cuina tradicional catalana que és el nostre patrimoni però, després de 25 anys, el més important per a nosaltres és el que vius cada dia» recalca Anoro.
A Roma, Torí o Madrid
I és que al llarg de la seva trajectòria, la cuina els ha permès viatjar a llocs com Roma, Torí o Madrid i conèixer a fons el territori català. «Normalment ens movem amb furgoneta o cotxes particulars i cadascuna porta la seva cassola i té la seva tasca assignada», explica la Maria Vergés. Un esforç i una feina que la Maria Furroy assegura que «és molt gratificant». I és que des de l'any 1994, ja han participat en més de 400 activitats gastronòmiques i fires de tot tipus i de tot arreu.
Entre els seus plats estrella destaquen el bacallà, les mandonguilles i els bunyols. «Són coses senzilles de fer i si la gent ens demana les receptes, les donem escrites i tot. No són pas secretes!», confessa l'Anna Escolar.
De fet, i de moment, ja porten publicats 12 llibres, l'últim dels quals La cuina dels flavonoides: receptes de la cuina tradicional per a la trempera, el cor i el cap. També han participat en nombrosos programes de televisió i ràdio i obtingut reconeixements i guardons com el III Premi G! especial «Juli Soler i Lobo» que atorga el Patronat de Turisme Costa Brava Girona. En aquest sentit, Anoro reconeix que va arribar un moment en el qual es van convertir en un «producte mediàtic» i que són el que són per la seva presència als mitjans de comunicació o per les empreses col·laboradores.
Per commemorar l'efemèride, La Cuina de Sils publicarà un llibre titulat 25 anys de cuina i premsa, del qual es publicaran 300 exemplars. «Aguantar 25 anys són molts anys. Però som un bon equip i el que diu en Xicu va a missa», conclou la Roser Alabert, una de les dones que ha fet d'aquest col·lectiu una família de Sils unida per la cuina casolana.
