El 3 de juny de l'any 1993, l'explosió de la pirotècnia Brau SA va llevar la vida a quatre persones a Vidreres. Una tragèdia que va colpejar durament aquesta petita localitat selvatana i de la qual avui es compleixen 25 anys.
Els fets es van produir un dijous a un quart de dotze del matí, quan una de les quatre naus de l'empresa va explotar. Immediatament després, les altres tres naus també van esclatar, causant la mort de quatre persones i sis ferits. Segons va publicar en aquell moment Diari de Girona, la deflagració es va poder sentir a diversos quilòmetres de distància i va causar nombrosos desperfectes: els vidres de les cases del voltant es van trencar, l'estructura d'alguns edificis i d'una hípica es van malmetre i els camps i alguns arbres es van cremar.
De fet, la deflagració va ser tan forta que es va poder sentir en diverses localitats properes a la zona. «Només recordo un soroll molt fort i una gran columna de fum», recorda l'alcalde de Vidreres, Jordi Camps, que el dia de l'explosió es trobava a l'escola. «Actualment encara és un tema molt delicat perquè va ser molt dolorós i dur per a molta gent del poble», valora. Altres veïns rememoren l'olor de pólvora i els trossos de papers de colors que queien del cel.
La pirotècnia es trobava a dos quilòmetres del nucli urbà i havia començat a funcionar el 1991. Aquell dia hi havia emmagatzemats uns 5.000 quilos de material pirotècnic, ja que faltaven pocs dies per a la celebració de les revetlles de Sant Joan i Sant Pere. L'explosió va causar quatre víctimes mortals: Jordi Fusté i Doltra, de 19 anys; Joan Garcia i Calero, de 20 anys; i els germans Jordi i Benvingut Joals i Tarré, de 18 i 27 anys. Tots quatre treballaven al magatzem i en el moment dels fets estaven descarregant petards i material pirotècnic. La deflagració també va causar sis ferits entre treballadors i clients, molts dels quals van patir cremades, contusions i esgarrapades. La més greu va ser Ester Deulofeu, que va patir un traumatisme cranial. Un any i mig abans de la tragèdia, el desembre de 1991, la família Joals ja havia perdut dos fills en un accident de trànsit.
Llarg procés judicial
El cas va trigar prop de 17 anys a arribar a judici. Malgrat que el 2004 tot estava a punt per arrencar el judici, l'Audiència de Girona va retornar la causa als jutjats de Santa Coloma de Farners perquè hi havia hagut deficiències en la fase d'instrucció. El jutjat instructor va decidir, a finals del 2006, arxivar la causa i dictar el sobreseïment lliure dels imputats. En total, més d'una dotzena de jutges van tenir a les mans la instrucció del cas que, finalment, es va jutjar el febrer de l'any 2010.
A la banqueta dels acusats s'hi van asseure nou imputats, entre els quals es trobaven els dos propietaris de l'empresa -Rafael Brau i Maria Rosa Estrad-, representants de les empreses proveïdores, l'agent de la Guàrdia Civil que vigilava les instal·lacions i els encarregats de personal, entre altres. Tots s'enfrontaven a una pena de cinc anys de presó i a pagar una indemnització de 900.000 euros. Durant el judici, que va durar una setmana i mitja, les diferents acusacions particulars van recalcar que s'havien trobat materials pirotècnics prohibits, que l'empresa no havia format convenientment el personal en risc d'explosius i que no tenia tots els permisos en regla.
La sentència va desestimar totes aquestes tesis i va absoldre tots els acusats del delicte d'homicidi imprudent i del delicte contra la seguretat dels treballadors. Sobre la causa de l'explosió, l'Audiència va resoldre que no es podia determinar, ja que no es podia demostrar si els productes que van explotar van ser els que contenien una mescla de clorat i alumini prohibida pel Ministeri, tal com sostenien les acusacions, o bé van ser alguns dels que complien la legislació.
El 1993, un any negre
L'any 1993 va ser un any negre per a la comarca selvatana, ja que dos mesos abans de la tragèdia de Vidreres cinc persones van morir en una explosió a Caldes de Malavella. Els fets van passar el 8 d'abril -també un dijous- quan una deflagració accidental de gas butà va causar l'esfondrament de diversos pisos de Nostra Senyora de la Llum, coneguts popularment com les cases del «butano». La runa va atrapar molts dels veïns de l'edifici, cinc dels quals van morir -tres eren membres de la mateixa família-, dos més van quedar ferits de gravetat i sis van patir diferents fractures i lesions. Precisament, amb motiu dels 25 anys de la tragèdia, la localitat va voler recordar les víctimes amb un acte durant el qual es va plantar una olivera com a símbol de pau i record.
