La comarca de la Selva compta amb una gastronomia rica i variada, marcada pel salsafí, el producte més identificatiu de la zona. Es tracta d'una planta bianual de la família de les compostes, originària de l'àrea mediterrània del sud d'Europa que, des de fa segles, s'ha conreat a diferents municipis de la Selva. La part comestible del salsafí és l'arrel, que té un color blanquinós, una textura agradable i tova i un sabor dolç, delicat i exquisit.

Al plat, els salsafins es poden fer sols, guisats, estofats, fregits, farcits i, fins i tot, en amanida i plats de mar i muntanya. Poden guarnir les sopes, olles i escudelles i constitueixen l'acompanyament ideal per a diversos plats de carn, com l'ànec, la vedella, els peus de porc o el pollastre. Plats tradicionals que el col·lectiu La cuina a Sils posa en valor amb l'objectiu de recuperar i preservar el ric patrimoni gastronòmic de la cuina casolana. La vuitantena de dones -i també algun home- que formen el col·lectiu porten i mostren la cuina casolana a diferents fires gastronòmiques que se celebren al territori català i a arreu d'Espanya i Europa, com ara Roma, Torí o Madrid. «El dia que no portem una cassola de salsafins amb ànec o vedella, la gent ens els reclama», explica Xicu Anoro, impulsador de la iniciativa.

A banda, La cuina a Sils ha publicat una dotzena de llibres de cuina, en els quals es poden trobar receptes de plats tradicionals com l'arròs, els fideus a la cassola, el bacallà, la vedella amb bolets, els peus de porc, el conill amb samfaina, les mandonguilles, els bunyols o la crema catalana. Tot amb l'objectiu de conservar les receptes tradicionals. «La cuina a Sils té una virtut i és que cap dona es guarda el secret del seu plat. El nostre objectiu és que la cuina casolana perduri i, per tant, no podem amagar les receptes», expliquen les cuineres de Sils.

Segons elles, la cuina casolana, la de tota la vida, es caracteritza per ser contundent i de lenta cocció que requereix més de tres hores a la cuina. També destaca per ser una cuina de temporada i de proximitat. «Abans es cuinava el que hi havia a l'hort», expliquen. El salsafí se sembra durant la primavera i la tardor i agraeix un sòl sorrenc o argilós perquè busca profunditat. «No es pot comparar el salsafí que conrees a l'hort, del que ve d'Holanda», afegeixen.

Tradicionalment el salsafí a la Selva es considerava un aliment de luxe que només es consumia durant esdeveniments importants, especialment festes majors.

Actualment el seu conreu ha disminuït i només se'n troben petites plantacions a alguns pobles com Vidreres, Sant Feliu de Buixalleu o Lloret de Mar. També hi ha força restaurants de la zona que tenen en la seva carta diferents plats amb salsafins. Un producte que en els últims anys s'ha potenciat el seu consum a través de diferents campanyes com la Ruta del Salsafi de l'Associació d'Hostaleria de la Selva.