En Momodou Camara s'ha passat més de dos anys acusat per uns fets que no va cometre. I tot plegat perquè un traficant detingut a Lloret de Mar (Selva) va donar a la Policia Local un nom que s'assemblava al seu. El detingut anava indocumentat i els agents van tirar endavant el cas amb les dades que l'Ajuntament els va enviar del padró municipal. Però el nom que els van donar no era el de l'arrestat, sinó el d'un veí -en Momodou- que no tenia res a veure amb el cas. I que, a més, aleshores gairebé no podia moure's de casa perquè s'havia trencat el peroné. Ara, aquest gambià de 47 anys ha pogut demostrar la seva innocència. Però va haver d'esperar-se a arribar a judici abans la policia no comprovés que les empremtes dactilars del detingut no coincidien en res amb les seves. En Momodou lamenta que pel camí ha perdut amics, que hi ha hagut familiars que no se'l creien i que, fins i tot, ha hagut d'anar-se'n a viure a l'àrea de Barcelona. La seva advocada, Anna Pagès, es planteja demandar l'Ajuntament de Lloret de Mar per negligència.

El cas en què s'ha vist immers en Momodou es remunta al 13 de setembre del 2015. Aquella tarda, cap a dos quarts de sis, un Policia Local de Lloret de Mar va atrapar un home que venia marihuana a un menor. El traficant es trobava a la cruïlla entre els carrers Marina i Sènia del Barral.

L'home, que duia la droga embolicada amb paper d'alumini, va tancar la mà en veure's descobert. Però ja era massa tard. El policia se'l va endur detingut a comissaria, on se li van prendre les empremtes dactilars. El detingut anava indocumentat -va dir que tenia els papers a casa- i quan li van demanar com es deia, va respondre: "Mamadou Lamin Camara".

A partir d'aquí, com explica l'advocada, els agents van demanar a l'Ajuntament de Lloret si al municipi hi havia algun veí amb aquest nom. El consistori els va respondre que al padró hi constava un home que es deia Momodou Camara, i va enviar una còpia del seu passaport a la Policia Local.

A partir d'aquí, el cas es va instruir contra aquest veí, que no hi tenia res a veure. El detingut -a hores d'ara, no se sap qui és- va passar a disposició judicial i va quedar en llibertat en càrrecs. A partir d'aquí, es va fer fonedís. I en Momodou Camara, pocs mesos després, va rebre un escrit del Jutjat d'Instrucció 6 de Blanes (on va anar a parar el cas) notificant-li formalment que se l'investigava per un delicte contra la salut pública.

Sense identificar-lo

Segons explica el mateix Momodou, d'entrada es va pensar que algú li havia robat la documentació i s'havia fet passar per ell. Però després de posar-se en contacte amb l'advocada -inicialment, se li n'havia designat un d'ofici- tots dos van descobrir que la identificació del detingut no s'havia fet com tocava.

Corregir l'error i aconseguir una sentència absolutòria, però, els ha portat mesos. De fet, en Momodou ha hagut de veure com el portaven a judici i li demanaven una condemna de 3 anys i mig de presó, a més d'una multa de 30 euros.

Amb la cama trencada

L'advocada recorda, a més, que quan va passar el cas el seu client pràcticament no es podia moure de casa. Va estar de baixa durant gairebé quatre mesos (entre juliol i novembre del 2015) perquè s'havia trencat el peroné i portava tota la cama esquerra enguixada.

Al final, va caldre arribar a judici. I no una, sinó dues vegades. El cas va jutjar-se al Penal 4 de Girona (a Blanes no n'hi ha). Davant la jutgessa, l'advocada va demanar que la policia espanyola prengués les empremtes dactilars a en Momodou i les comparessin amb aquelles que constaven a la fitxa del detingut. "A simple vista ja van dir que no coincidien, però com que calia fonamentar-ho amb un informe, el judici es va suspendre i es va tornar a assenyalar per a un altre dia", explica Pagès.

I aquest segon cop, un cop la policia ja ho va certificar per escrit, la jutgessa va absoldre en Momodou Camara de viva veu. A més, també va ordenar remetre el cas a instrucció, per investigar qui era realment el detingut. I finalment, va manar als Mossos d'Esquadra i a la policia espanyola que desvinculessin les empremtes dactilars que constaven a la fitxa policial de les d'en Momodou.

"Sóc una víctima"

Ara, aquest gambià de 47 anys ja respira alleujat. Però també assegura que la factura personal que li ha deixat tot aquest cas és elevada. "Abans vivia a Lloret de Mar i hi tenia amics, però arran d'aquesta acusació falsa els he perdut", explica en Momodou Camara. "M'ha afectat molt que se'm relacionés amb drogues, alguns dels meus familiars no em creien i he hagut de marxar a viure a la zona de Barcelona", concreta.

"Em sento una víctima, perquè arran d'això també he tingut problemes per renovar els meus documents", explica en Momodou. "He hagut d'esperar la decisió de la justícia; ara tinc la sentència, però tot això m'ha fet molt mal", diu.

La seva advocada explica que es plantegen demandar el consistori de Lloret de Mar per negligència. "L'error va ser en el moment de la identificació, perquè quan l'Ajuntament va donar les dades del meu client, el cognom era l'única cosa que coincidia amb allò que havia dit el detingut", explica Anna Pagès.

"Per això, ara estudiarem les possibles accions que puguem emprendre contra l'administració, perquè entenem que hi ha hagut una manca de mesures de seguretat en el moment de comprovar el nom", hi afegeix l'advocada. I conclou: "Creiem que hi pot haver negligència i responsabilitats".