07 de agost de 2018
07.08.2018

Pas històric de Maçanet per acabar amb el problema de l'aigua al Residencial

El ple aprova el projecte de construcció d'una nova planta de tractament i un dipòsit de 3.000 m3 a la urbanització, una obra necessària perquè l'Ajuntament pugui expropiar la totalitat de la xarxa i assumir la gestió del servei que, actualment, està en mans de la companyia Rec Madral

06.08.2018 | 23:46
L´aigua ha estat declarada no apte per al consum diverses vegades.

Maçanet va fer, ahir, el primer pas per acabar amb un problema que ja fa més de 20 anys que s'allarga a la urbanització Residencial Park: la manca d'aigua i la mala qualitat de la disponible. En el ple municipal, celebrat a les nou de la nit, es va aprovar el projecte de construcció de l'estació de tractament d'aigua potable i del nou dipòsit de 3.000 metres cúbics, una obra necessària per a l'ajuntament per poder assumir la gestió i, per tant, municipalitzar aquest servei que actualment, es troba a mans de la companyia Rec Madral.

Segons va explicar el batlle, Josep Maria Ciurana (AM) la planta que hi ha actualment està «obsoleta» i el dipòsit més gran té capacitat per a 600 litres d'aigua. «En total, només té capacitat per emmagatzemar uns 1.500 litres», va explicar Ciurana, qui va detallar que, amb el nou dipòsit, es triplicarà la quantitat d'aigua que es podrà acumular, arribant als 5.000 litres. «Per una urbanització de 2.400 parcel·les és el mínim necessari per no quedar-te sense aigua», va remarcar l'alcalde.

Aquesta obra està pressupostada en 802.109 euros, dels quals l'agència Catalana de l'Aigua (ACA) en subvencionarà 361.818,68 euros. En aquest sentit, Ciurana va explicar que, inicialment, aquesta subvenció anava destinada a la construcció d'una canonada que connectés el servei de la resta del municipi amb la urbanització Residencial Park, però que, finalment, es va destinar a la construcció de la planta de tractament. El consistori té fins al maig del 2019 per enllestir l'obra, abans l'ACA no els reclami el retorn de la subvenció.

La planta s'ubicarà al costat de la que hi ha actualment, i que deixarà de funcionar una vegada es posi en marxa la nova. Una decisió que el consistori va prendre després de fer un estudi d'impacte ambiental i determinar que la ubicació era la millor per al repartiment de l'aigua. Respecte al tipus de tractament, també es va descartar utilitzar ozó, tal com Rec Madral va anunciar que faria a finals del 2016. «El d'ozó és un tractament molt car de manteniment i, després de fer un estudi, vam veure que no era necessari», va assegurar l'alcalde.

Paral·lelament, el ple municipal també va aprovar l'acceptació de la segona subvenció atorgada per l'ACA per al projecte constructiu de bombes d'impulsió dels pous fins a la nova planta de tractament. Aquesta obra està pressupostada en 563.882 ?, dels quals l'ACA en subvencionarà 171.488.

El pas següent serà l'expropiació de la totalitat de la xarxa, que l'alcalde confia que es pugui aprovar en un ple el setembre vinent. «Quan aquesta aigua sigui municipal, primer haurem de municipalitzar-ne la gestió i subcontractar algú mentre no es faci el concurs públic per adjudicar el servei», va avançar Ciurana.

L'aigua de cisterna es manté

De moment, però, l'ajuntament ha de seguir subministrant aigua amb camions cisterna dos cops per setmana als veïns de la urbanització. Una situació que es va iniciar l'estiu del 2016 quan l'Agència de Salut Pública de Catalunya, va determinar que l'aigua no era potable a causa de les elevades concentracions de ferro i manganès, i de l'excés d'alumini que s'havia detectat a l'aigua que gestionada per l'empresa Rec Madral. En aquell moment, l'Ajuntament –dirigit pel convergent Antoni Guinó– va assumir el repartiment d'aigua embotellada i, posteriorment, a través de camions cisterna. El consistori va posar també el cas en coneixement dels jutjats, que van ordenar que se subministrés aigua dos cops per setmana, una mesura que es manté.

Tot i això, la problemàtica amb l'aigua en aquesta urbanització s'arrossega des dels seus orígens a finals dels anys 90. A banda dels talls continuats, sovint l'aigua de l'aixeta surt tèrbola i presenta un color marronós. A més, durant les temporades festives, quan el nombre d'habitants de la urbanització es triplica, els talls d'aigua poden durar diversos dies, un fet que fins i tot va obligar l'Ajuntament a obrir els vestidors del pavelló. «L'aigua ara està funcionant amb mínims i és apte per consumir-la tot i que en alguns racons encara surt tèrbola», va puntualitzar el batlle.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema