No és gaire freqüent que un artista català i, encara més concretament, gironí i selvatà, estreni a Broadway. És el que haurà fet el pintor Miquel Gelabert (Blanes, 1979) quan aquestes pàgines surtin a la llum. En aquest cas no es tracta pas d'una estrena teatral, sinó de la inauguració de l'exposició dels treballs més recents del pintor blanenc.
Després d'uns quants anys d'anar donant a conèixer la seva obra tant a la costa oest (San Francisco) com a la costa est (Nova York), la galeria Franklin Bowles exposarà en exclusiva l'obra de l'artista blanenc, sota el lema: « Line horizon al rovell de l'ou de la ciutat dels gratacels». «La meva inspiració ve de la llum, dels colors, les formes i la memòria dels paisatges que han impactat la meva retina. Paisatges urbans, de terra endins o marítims són la font de la meva creativitat», explica en Miquel a la pàgina web de la prestigiosa galeria novaiorquesa. Uns paisatges que l'artista plasma en un minimalisme ple de color, de llum, d'harmonia, però també de contrastos.
Gelabert, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, em recorda vagament els treballs de l'última etapa d'un altre reconegut pintor blanenc, en Joan Padern. Aquest, després d'una llarguíssima carrera dedicada a l'hiperrealisme, ens va sorprendre, quan ja era gairebé septuagenari, amb una nova etapa on el color, la síntesi i l'abstracció van configurar un gir notable a les seves propostes. Gelabert no ha esperat tants anys a buscar, treballar i reflectir l'essència dels paisatges que l'inspiren.
Els amants de l'art que aneu aquests propers dies a Nova York podeu (si voleu) acostar-vos al 431 West Broadway 1 New York i descobrir el talent d'un gran artista selvatà. Els qui no hi aneu, podreu veure els seus treballs en alguna de les galeries de Barcelona on tenen obra seva. O també, si feu una passejada pel Jardí Botànic Mar i Murtra de Blanes, podreu veure els treballs que va fer en els troncs i les escorces d'arbres morts, convertint-los en unes escultures plenes de vida i color.
Ah, disculpin, per als que no ho sàpiguen, una confessió: en Miquel és nebot meu. Però els asseguro que si me n'assabento, els parlaré amb el mateix entusiasme de qualsevol altre jove artista selvatà que assoleixi una projecció o una fita internacional com la que ell ha assolit.
