L'autor del llibre 25 anys, la cuina de Sils, Francesc «Xicu» Anoro, va definir ahir el col·lectiu La Cuina a Sils com una «porta lila» arran de la Puerta Violeta de la cançó de Rozalén. Una porta dibuixada a la paret que permet a les dones evadir-se de la realitat. Anoro va argumentar la connexió de la cançó, considerada un himne contra les agressions masclistes, amb un col·lectiu de cuineres: La Cuina a Sils ha permès que les seves integrants s'hagin pogut evadir de la quotidianitat, de l'ensopiment i, fins i tot, de moments de dolor i de trasbals.

Anoro va establir aquesta comparació en el decurs de la presentació del llibre 25 anys de cuina i premsa, ahir al vespre, a la sala La Laguna de Sils. Va explicar que el llibre és un recull de tots els articles que han estat publicats en premsa des de que es va fundar el col·lectiu al casal dels avis un dia de la tardor del 1993. Segons va explicar, el llibre recull més de 427 activitats públiques en més de 200 pàgines. Se n'han publicat 300 exemplars.

Abans de la intervenció final d'Anoro va tenir lloc un homenatge a les dones que porten més de deu anys al col·lectiu, que van merèixer el guardó de la nina, i les que, amb més anys de trajectòria, van recollir l'olla. Les dones van recollir els guardons de les mans de representants dels mitjans de comunicació, a qui Anoro va considerar «el gran aliat» del col·lectiu.

Entre els periodistes que van repartir els guardons hi havia el director del Diari de Girona, Jordi Xargayó, que va situar la cuina a Sils enmig de la cuina dels grans restaurans i la ràpida. Va ressaltar la importància social del col·lectiu i va explicar els seus orígens a partir dels primers titulars apareguts a Diari de Girona l'estiu del 1994. El titular exposava «la cuina honrada de les àvies de Sils». Llavors el col·lectiu tenia el nom de les àvies de Sils i provenia, segons van explicar diferents persones a l'acte, d'una conversa entre Francesc Anoro i una dona al casal d'avis. Tot parlant de pebrots al piquillo van idear fer reunions de dones amb la voluntat de recuperar la memòria històrica de la cuina del poble. Van fer una primera reunió de nou persones i va anar molt bé. Les senyores van parlar d'escudelles, de pebrots, de romaní i de farigola. Tot seguit, van decidir obrir el col·lectiu a més dones i van doblar les participants. Llavors no pensaven que arribarien a ser 90 les dones del poble que entrarien al col·lectiu. Ara són 60 perquè esperen el relleu de la generació vinent.

Ja consolidat el grup, van decidir mostrar la feina feta i van organitzar un sopar amb cassoles en què ningú sabés què menjaria. Va ser el ja popular Sopar Gastronòmic Local de Sils. Aquell any hi van participar 33 cassoles. El 2004, en van ser 96 i l'any passat, 68 cassoles. Es tracta de cassoles senzilles de bacallà, mandonguilles i bunyols.

Uns plats senzills però saborossos fins a l'addicció que han permès a les dones del col·lectiu participar en les mostres gastronòmiques que tenen lloc arreu de l'Estat i també a llocs com Roma o Torí. També han aparegut en programes de ràdio i televisió. D'aquí que Xicu Anoro parlés de la «porta lila», la porta lila de Sils.

En l'acte de presentació, Anoro va exposar que només quan va fer el recull de premsa que forma el llibre es va adonar del que havia passat a Sils amb la cuina i les dones en 25 anys.

A l'acte també hi va intervenir l'historiador de Sils Lluís Costa, que va explicar que va conèixer Anoro el 1986. Segons ell, llavors Anoro era un activista que tenia una visió innovadora de la manera de fer política local. Costa va qualificar d'«antropològic» el material recollit pel col·lectiu.

El llibre presentat ahir no és el primer sobre el col·lectiu. Ja han elaborat una dotzena de llibres, entre ells, La cuina dels flavonoides: receptes de la cuina tradicional per a la trempera, el cor i el cap. També han obtingut reconeixements com el III Premi G! especial «Juli Soler i Lobo» que atorga el Patronat de Turisme Costa Brava Girona.