Impotents i desemparats. Així és com asseguren que se senten, des de fa un any, els propietaris d'una comunitat de veïns de Santa Coloma de Farners davant la conducta conflictiva d'una desena de menors migrants arribats sols que viuen en el seu edifici. Concretament, resideixen al Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE) instal·lat als baixos d'un bloc de pisos del carrer Sant Pere on, dels 12 propietaris que hi vivien el 2017, ja només en queden quatre. «Són nanos molt agressius», explica a Diari de Girona Lluís Celma, el vicepresident de la comunitat de veïns Sant Pere. «L'altre dia van amenaçar de violar la filla de 14 anys d'una veïna i, des de llavors, la nena ha d'anar acompanyada a l'institut», afegeix Celma, qui remarca que la situació és «insuportable».

En aquest sentit, el portaveu veïnal relata que al llarg d'aquest any han patit furts a l'aparcament de l'edifici, amenaces cada vegada que avisen els Mossos o a la policia local, crits, música i baralles a altes hores de la matinada o nombrosos danys en cotxes i mobiliari de l'edifici com les bústies, els intèrfons o les portes. «Moltes vegades els trobes al carrer fumant marihuana i les voreres estan sempre brutes», afegeix aquest veí, qui subratlla que «és un mal viure». De fet, Celma, com set propietaris més, ha decidit marxar i posar el pis a lloguer.

Farts d'aquesta conflictivitat, els residents d'aquest bloc han mantingut diverses reunions amb l'Ajuntament i el Departament d'Afers Socials i Famílies de la Generalitat, que té la titularitat d'aquest CRAE. «En una de les reunions, la gent de la Generalitat ens va dir que érem racistes, que no volíem veure la pobresa i que hem de tenir en compte que són menors, però nosaltres també tenim fills menors i tenen por», va concretar Celma, afegint que tant l'Ajuntament com la Generalitat es «renten les mans» del conflicte.

En aquest sentit, assegura que se senten «desemparats» per les dues institucions i que la impotència és «cada vegada més gran». «No ens oposem al centre, entenem que és un bé per a la societat, i l'únic que demanem és que siguin cívics i no sentir-nos tan amenaçats com per acabar marxant», conclou el vicepresident de la comunitat.

Respostes institucionals

Des de l'Ajuntament, l'alcalde, Joan Martí, reconeix l'existència d'aquest problema de convivència i recalca la necessitat de «solucionar» la situació. Sobre els joves del centre, el batlle explica que són menors estrangers no acompanyats, d'entre 14 i 18 anys, que arriben al país per vies irregulars i que se'n fa càrrec la Generalitat.

Martí recorda que el consistori només pot actuar de mediador entre els veïns i la Generalitat, que és l'ens responsable del servei. «Entenem que s'ha de col·laborar en tot el que es pugui, però no pot ser que sigui a costa de degradar la convivència», va dir l'alcalde colomenc, que va assegurar que han traslladat el malestar veïnal a la Generalitat i que cal una solució «tot i que sabem que no és senzill». «Estem enmig del conflicte i rebem tota la contundència de la situació desagradable d'aquests veïns», va afegir Martí, qui va lamentar les crítiques i va afirmar que des de l'administració municipal estan en contacte continu amb el Departament.

Per la seva part, des del Departament d'Afers Socials confirmen que en aquest CRAE hi ha deu places on actualment hi ha menors estrangers sense referents familiars i reconeixen que hi ha «incidents de baixa intensitat». Tot i això, asseguren que s'ha treballat i s'està treballant per resoldre la convivència amb els veïns perquè sigui el màxim «de bona possible». A més, asseguren que ja han emprès algunes mesures com el trasllat d'un dels menors que presentava més problemes conductuals a un altre centre o que s'ha reforçat l'equip educatiu d'aquest CRAE.