L'Ajuntament de Blanes haurà de pagar 16.452.926,67 euros abans del 15 d'octubre a l'Institut Català de Finances (ICF) per fer front al deute que li correspon per la dissolució i liquidació definitiva del Consorci Illa de Blanes, que va permetre la construcció de la Ciutat Esportiva.
El Consorci Urbanístic Portal de la Costa Brava està format per la Generalitat (57,14%) i l'Ajuntament blanenc (42,86%), i el total del deute ascendeix a 37.533.656,49 euros. Els més de 16 milions estan finançats pel mateix ens amb qui el consorci va adquirir el deute: l'Institut Català de Finances (ICF).
Aquest pagament serà el primer pas del final d'un llarg i polèmic procés que es va iniciar el 2002 quan es va constituir aquest consorci amb l'objectiu de construir el complex lúdic i cultural Illa de Blanes, a través del qual també s'havia de finançar la Ciutat Esportiva. El febrer de 2003, el consorci va signar un préstec de 30 milions d'euros amb l'ICF per a la construcció de la Ciutat Esportiva en uns terrenys de propietat municipal.
Al llarg dels últims 15 anys, però, el consistori no havia pagat cap import per l'amortització d'aquest préstec ni tampoc per interessos, motiu pel qual, des del 2010, diverses propietats municipals van ser aportades en garantia de la devolució de tot el capital. Aquell any, i a causa de la crisi econòmica es va modificar el projecte, motiu pel qual la Diputació de Girona i el Consell Comarcal de la Selva van decidir sortir del Consorci.
Subrogar el préstec
El 13 desembre de l'any 2016, la Generalitat va demanar la seva separació del Consorci en haver canviat els criteris de la seva constitució.
Uns dies més tard, i per fer front a la seva part del deute, el ple de Blanes va aprovar un Pla Econòmic i Financer (PEF) en el qual es van establir les línies generals dels pressupostos municipals de 2017-2018-2019 i l'ICF es va oferir a subrogar el préstec per un import de 16.086.554,78 euros, que finançava pràcticament la totalitat de la quota de liquidació del 42,86%. Una decisió que es va aprovar en el ple municipal del juliol del 2017 i que va autoritzar la Direcció General de Política Financera.
La quantitat que haurà d'acabar pagant l'Ajuntament, incloent-hi els interessos fins a l'octubre del 2018, serà de 16.452.926,67 euros. Amb aquesta dissolució, el consistori blanenc recuperarà la totalitat de les finques municipals aportades a l'ICF com a garantia.
Aquestes finques inclouen els terrenys on s'havia de construir l'Illa de Blanes, que són diverses parcel·les valorades en uns 57 milions d'euros. La parcel·la més gran mesura 65.000 metres quadrats. També inclou el sector comprès entre els carrers Ernest Lluch i passeig de Catalunya, de més de 6.000 m2, situat en la parcel·la on hi ha l'ambulatori d'Els Pins-La Plantera. En aquests mateixos terrenys el límit edificable és de gairebé 12.400 m2.
L'altra zona que quedarà alliberada està situada més al nord, i està formada per dues parcel·les situades entre l'avinguda de l'Estació i la carretera de Malgrat. Una d'elles, de 3.573 m2, té un límit edificable de sis plantes i està al costat de l'Escola Pinya de Rosa. L'altra té una extensió de 5.673 m2, i està situada on hi ha la deixalleria i la nau de les brigades municipals.
Crítiques en el ple
Per la seva banda, la decisió va ser ratificada ahir pel ple municipal amb 11 vots a favor, 8 en contra i 2 abstencions. No, però, sense crítiques i retrets contra la Generalitat i l'equip de govern del 2002. «Ens van fer un pastel que no volíem i que ara ens hem de menjar», va ironitzar el regidor del PP, Salvador Tordera. En la mateixa línia, va continuar l'edil de la CUP, Laia Buixeda, que va criticar que els blanencs hauran de pagar «un deute enorme d'un projecte ruinòs».
El grup de Batega va proposar que, en lloc de pagar el deute, la institució catalana es quedi els terrenys de l'estació valorats en 18 milions d'euros. A més, també van demanar responsabilitats a l'exalcalde d'aquell moment, Ramon Ramos, i a la Diputació de Girona i al Consell Comarcal, que «van marxar per la porta del darrere sense fer cap pagament». «És un gran error que no hauria d'haver començat», va reconèixer l'edil convergent, Quim Torrecillas. Per la seva part, ICV-EUiA va culpar els governs de CiU i ERC de la situació. L'alcalde, Mario Ros, va avançar que el 2 d'octubre es reunirà amb representants de la Generalitat i que demanarà una compensació en forma d'inversió en el poble.
