Acusat i víctima es van asseure ahir a l'Audiència de Girona per relatar dues versions oposades d'una mateixa història. Per un costat: la víctima. Una noia de 22 anys -en l'actualitat- que el 2016 va denunciar al seu germà per haver abusat sexualment d'ella quan aquesta tenia només 7 anys als domicilis familiars que tenien a Blanes i Maçanet de la Selva. Per l'altre: l'encausat. Que va negar en tot moment haver fet res i va assegurar que «ni tan sols vivien a la mateixa casa» després de la separació dels seus progenitors.
La víctima va relatar durant la seva declaració que tot va començar el setembre del 2004. «M'obligava a mirar pel·lícules pornogràfiques i després em feia fer el mateix que hi veiem». Els abusos van iniciar-se en forma de fel·lacions, però més endavant també amb penetracions per via anal, ja que la situació es va anar repetint de manera continuada fins al 2007 quan el seu germà -que en aquell moment ja era major d'edat- va començar a sortir amb una noia.
Part d'aquests abusos s'haurien produït al domicili de la mare, però d'altres a la casa dels avis, on en una ocasió van ser «enxampats». En veure què passava, l'àvia va picar al jove amb la sabatilla i va advertir a la família que «no els tornés a deixar sols», va concretar la mare durant la seva declaració, reconeixent que «en cap moment es va imaginar el motiu», ja que no tenia coneixement dels detalls de l'incident.
Un oblit aparent
De tot això fa quinze anys, malgrat que la denúncia va arribar en fa només dos. Durant una classe de la universitat -en què es tractava simptomatologia de les persones maltractades- la jove va decidir que havia de fer el pas i treure a la llum els abusos. «Em vaig sentir identificada» va confessar, afegint que fins llavors «tenia por i vergonya, ja que no volia creure tot el que m'havia passat».
Un argumentari que va ser avalat pels psicòlegs, que van apuntar que la situació podia ser conseqüència d'un mecanisme defensiu de dissociació (relacionat amb una traïció intensa que s'expressa en un oblit aparent) en casos d'estrès posttraumàtic. «La persona recorda els fets en tercera persona i pot esclatar anys després» van assegurar. De fet, la víctima va relatar que des d'aleshores prenia medicació i que havia experimentat ansietat i insomni.
A partir de la vista, la sentència ha quedat en mans de l'Audiència de Girona, que serà la que decidirà sobre la resolució del cas. El ministeri fiscal considera que l'acusat és culpable d'un delicte d'abús sexual a menor de 13 anys, i per aquest motiu li demana una pena de 9 anys de presó, així com una indemnització de 15.000 euros en concepte de responsabilitat civil.
L'acusació particular eleva aquesta pena a 10 anys (amb la mateixa suma de diners) i, finalment, la defensa de l'encausat en demana l'absolució en considerar que els fets jutjats no han quedat prou acreditats.
