La part del cas Manga que investiga una suposada trama de corrupció d'adjudicacions fraudulentes a la comarca de la Selva s'ha d'instruir des dels jutjats de Santa Coloma de Farners. La sala segona del Tribunal Suprem ha resolt la qüestió de competència plantejada pel jutjat d'instrucció 3 de la capital selvatana, que considerava que no havia d'investigar una entramat que sobrepassa les comarques gironines. El Suprem, però, conclou que el jutjat del territori ha de ser qui instrueixi la part de la investigació relacionada amb els suposats concursos públics fets a mida al Consell Comarcal de la Selva i a l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm.
El cas Manga, destapat l'any 2013, és la investigació de corrupció més gran que afecta a les comarques gironines. Aquesta branca del cas Pokémon va posar el focus en el Consell Comarcal de la Selva i l'Ajuntament de Sant Hilari i els va vincular amb una presumpta xarxa dedicada a aconseguir contractes d'administracions públiques a través de suborns i tràfic d'influències.
Inicialment, el cas Manga es va saldar amb quatre detinguts de les comarques gironines que van passar a disposició judicial al jutjat d'instrucció 1 de Lugo: l'aleshores president del consell comarcal i alcalde de Sant Hilari, Robert Fauria, que poc després va dimitir; el cap de departament del consell comarcal Joan Carles Feliu i l'administrador i l'apoderat de l'empresa Arc Local, Àlex Ros i Josep Maria Franch.
Quatre anys després, el jutjat de Lugo va dividir la causa en diferents peces i va enviar la que afectava a la comarca de la Selva als Jutjats de Santa Coloma el gener del 2017. El cas va recaure al jutjat d'instrucció 3 que pocs mesos després, a l'agost, va rebutjar la inhibició i va plantejar una qüestió de competència negativa.
Segons recull el Tribunal Suprem, el jutjat considerava que tot i que la trama corrupta tenia vinculacions amb la comarca de la Selva, sobrepassava les comarques gironines. «Àlex Ros intentava guanyar diferents concursos sobre contractació pública de diferents formes il·lícites, en connivència amb diversos funcionaris i autoritats públiques entre les quals hi havia el Consell Comarcal de la Selva i l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm», argumentava el jutjat que, tot i això, afegia que Ros va fer servir sempre el mateix modus operandi per estendre la trama «al llarg de tot el territori nacional a través de la seva empresa GRS», i no només a la Selva.
I afegia que tot i que el «primer client» de Ros va ser el consell comarcal, GRS va anar guanyant convocatòries i concursos «de manera fraudulenta» i «ampliant la seva cartera de client» a Catalunya, Galícia, Astúries, Extremadura i Castella-Lleó. «Existiria, per tant, un pla preconcebut i una política empresarial que s'estenia per tot el territori», afegia el jutjat a l'hora de rebutjar la inhibició que va fer el jutjat de Lugo.
El jutjat instructor gallec va acceptar reassumir la competència per seguir investigats tots els suposats fets delictius en els quals pogués estar implicat Àlex Ros com a suposat líder de la xarxa però insistia que els fets que afecten la Selva s'havien d'instruir des de Santa Coloma de Farners.
El Suprem resol que, segons marca la Llei d'enjudiciament criminal, «cada jutjat ha de conèixer els fets que succeeixen al seu territori». Així, conclou que «indubtablement» ha de ser un jutjat de Santa Coloma que continuï la part de la investigació que afecta a la comarca. A més, subratlla que, en ares a l'agilitat de la justícia, cal defugir de «macrocauses» que alenteixin més la instrucció. Per això, dirimeix la qüestió de competència negativa atorgant la investigació al jutjat de Santa Coloma.
