Des de fa uns mesos, Carlos Estelles es troba amb grans dificultats a l'hora d'entrar i sortir de casa seva. Aquest veí de Blanes ha explicat al Diari de Girona que el bloc d'apartaments on viu, ubicat al carrer Menorca, presenta una sèrie de deficiències que li impedeixen pujar al seu habitatge amb cadira de rodes: com per exemple la rampa habilitada per fer-ho, que té un percentatge de desnivell molt elevat (concretament, entre un 16 i un 17%); o bé l'espai que connecta amb l'ascensor, massa estret perquè hi pugui passar la seva cadira automàtica.
Aquesta problemàtica s'ha vist accentuada per un altre factor més: la caiguda d'una de les baranes ubicades a cadascun dels costats de la rampa. Fins ara, en el pitjor dels casos, l'home podia desplaçar-se fins l'ascensor deixant la cadira de rodes a l'habitació del comptador de les llums i fent una part de desplaçament sense ella. Amb un sol punt de suport, ha manifestat, «és d'allò més complicat accedir fins l'elevador que el pot portar a casa seva».
Estelles viu des del 2006 en aquest complex format aproximadament per uns 200 habitatges, la majoria de les quals són utilitzats com a segona residència a l'estiu. És precisament durant aquests mesos, quan més senzill és poder ser ajudat per la resta d'inquilins. A la que comença la tardor, però, el bloc es buida pràcticament per complet i no disposa de ningú que li pugui donar un cop de mà en el seu dia a dia. «Visc sol i no tinc parella» relata, «em passo les 24 hores del dia a casa perquè no puc sortir a fer res, no puc caminar».
Diagnosticat de poliomielitis
L'any 2015 Carlos Estelles va ser diagnosticat de poliomielitis, un tipus de malaltia infecciosa que afecta el seu sistema nerviós. En la seva forma aguda provoca inflamació en les neurones motores de la medul·la espinal i del cervell i porta a la paràlisi, atròfia muscular i molt sovint, a la deformitat.
En el cas d'en Carlos la malaltia ha anat empitjorant, i amb els anys ha anat perdent gran part de la mobilitat que tenia. Les dificultats amb les quals es troba per sortir de casa comporten també altres tipus de conseqüències com, per exemple, l'acumulació d'escombraries al seu habitatge. «Podria tenir-hi escarabats» apunta, lamentant que no pot tirar-les tantes vegades com li agradaria. Estelles també expressa la seva preocupació per qualsevol situació imprevista que li pugui passar, «si tingués un infart o una embòlia no sé pas què faria».
Cartes en l'assumpte
Davant d'aquesta situació, el blanenc ha intentat moure fils per intentar arreglar la problemàtica de l'accessibilitat del seu edifici, per exemple contactant amb l'Ajuntament de Blanes i la Generalitat de Catalunya. En ambdós casos la gestió ha acabat amb la mateixa resposta: una derivació cap a la via judicial, que segons les dues institucions, és qui ha de resoldre aquest tema.
La següent fase que es planteja és buscar la manera d'implicar-hi la comunitat de propietaris, cosa que veu complicada perquè el bloc és d'una mercantil que fa temps que no convoca cap reunió comunitària, ni ha mostrat, fins al moment, gens d'interès a rebre la seva queixa i fer alguna cosa al respecte per solucionar la deficiència de l'entrada. Entre les principals demandes d'Estelles, doncs, hi ha la incorporació de la barana caiguda i la posada d'una rampa habilitada per poder pujar la seva cadira fins a l'ascensor, un sistema que li permetria guanyar la mobilitat per gestionar voluntàriament les seves entrades i sortides, i poder recuperar progressivament el control de les seves rutines.
