30 de desembre de 2018
30.12.2018
Diari de Girona

Il·legalitats

29.12.2018 | 22:57
Il·legalitats

e'n recorden vostès de l'Algarrobico? Aquell hotel construït il·legalment a la platja de Carboneres, dins el Parc Natural del Cabo de Gata? Il·legal per partida doble: per haver-se construït dins un parc natural, on estava absolutament prohibit fer-ho, i il·legal, també, pel seu assentament en uns terrenys de la franja costanera, propers al mar, on tampoc es pot edificar.

No sé si a Andalusia se'n segueix parlant molt o poc de l'Algarrobico, la realitat és que quinze anys després de la seva construcció encara està dempeus! Això sí, després de mil expedients, judicis, impugnacions, reclamacions i pròrrogues en les quals alguns gabinets d'advocats deuen haver-hi sucat a fons, i no precisament pa amb oli.

M'ha fet pensar en l'Algarrobico el culebrot que s'està vivint a Blanes amb el càmping Blanc d'Eivissa. Un equipament turístic al sector de s'Abanell en el qual l'ampliació il·legal que es va efectuar fa uns anys, segons paraules de l'actual batlle blanenc, representa ni més ni menys que el 60% del total de les instal·lacions del càmping.

Tant el cas d'Almeria com aquest tan proper m'han portat a fer-me, entre altres, una pregunta cabdal: com és possible que obres il·legals d'aquesta envergadura es puguin tirar endavant i arribar a termini, sense que ningú les supervisi, les denunciï i/o les aturi des d'un bon començament?

Obres, bàsicament exteriors i, per això, fàcilment visualitzables que haurien d'haver estat controlades, vigilades, aturades des del seu començament? Obres que, d'altra banda, no tenen res a veure amb altres de menors, de difícil visualització, com arranjar una cambra de bany, una cuina o un pati interior, amb les quals molts veïns podrien (podríem?) entonar petits mea culpa. Pecats venals, vaja.

A la Costa Brava, en general, i a Blanes i altres municipis veïns en particular, trobaríem un reguitzell d'exemples d'infraestructures construïdes totalment o parcialment fora de la legalitat. Durant el franquisme, durant la Transició i durant la democràcia.

La cobdícia no té ideologia. La permissivitat i la connivència van permetre (encara permeten) molts abusos. Abusos de particulars en l'espai públic i/o en l'espai privat. Amb normatives i lleis clares, diàfanes! Aquests abusos serien menys probables.

Però, sobretot, amb governants, gestors i tècnics diligents, incorruptibles, estrictes i amatents, a l'hora d'aplicar-les, serien impossibles.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook