urant molts anys, un dels somnis de qualsevol infant era que els Reis li portessin una bicicleta. Sovint, el somni s'acomplia i, entre altres capses de menor volum, descobries la presència d'un regal d'una mida considerable. Per molt ben embolicat que estigués, amb prou feines podia amagar la silueta d'una bicicleta. La primera bicicleta! L'èxtasi! Això sí, encara amb un parell de rodes petites laterals per ajudar a mantenir l'equilibri i la confiança.Ara, els Reis (no tinc estadístiques ni puc demostrar-ho) estic convençut que porten més bicicletes als adults que als nens. I m'hi jugaria un pèsol que la majoria són esportives i no pas de les que s'utilitzen com a transport. Vivim en un país de cotxes, motos i motocicletes. La bicicleta com a mitjà de transport segueix lluny de tenir la tradició que té en tants països del centre i el nord d'Europa. Suposo, és per això, que el tarannà dels ciclistes autòctons s'assembla poc als de països com Alemanya, Holanda, Bèlgica ...Aquí, et pot sorprendre una bicicleta passant a dos metres del teu nas mentre busques camagrocs als teus boscos habituals: em van explicar que la travessa que fa pocs dies realitzaven unes quantes dotzenes de ciclistes per dins dels boscos de Blanes i Lloret s'anomena els corriols de l'Avi. O, tot passejant prop de Santa Cristina (també a Lloret), un grupet de ciclistes «esportius», que, després de passar davant de l'ermita, arribin fins al mateix Pi Gros, facin la volta i se'n tornin sense posar el peu a terra. O a Blanes, i amb relativa freqüència, ciclistes baixant a tota pastilla i en sentit contrari el carrer Ample (carrer principal) i altres fent eslàlom per voreres atapeïdes de gent o enmig del passeig de Mar en hores i dies punta.A Barcelona han començat una campanya per sancionar els ciclistes incívics que se saltin les normatives. Fins al mes de febrer se'ls informarà. Després s'aplicaran sancions. No es podria aprofitar l'exemple de la capital per reconduir i sancionar, si cal, el comportament dels ciclistes que, arreu del país, es comporten com els reis del mambo? Ah! I, a l'altre bàndol, també el de tants conductors (de cotxes i motos) que a la carretera o als carrers menystenen i posen en risc la vida dels ciclistes? I als qui, dins viles i ciutats, com passa a Blanes, no respecten els «carril-bici», envaint-los i/o aparcant-hi sense cap mena de respecte ni mirament? La bicicleta: una joguina, un vehicle de transport, una eina esportiva...? Uf, quantes coses a la vegada! Potser massa per poder endegar normatives clares i senzilles.