El Bisbat de Girona crearà una comissió diocesana pel cas d'abusos sexuals de Vilobí d'Onyar. El presumpte abusador, mossèn Tomàs, serà investigat i, si es conclou que va cometre els abusos, l'ens eclesiàstic prendrà les «mesures cautelars» necessàries. Una vegada conclosa la investigació, s'elevarà a la Santa Seu, que és qui dictaminarà. Així de taxatiu es va mostrar l'ens eclesiàstic en un comunicat llegit ahir pel delegat del Bisbat de Girona, Xavier Roca. En l'escrit, la institució apel·la a la «transparència» i demana que, si algú ha estat víctima d'abusosamb la comissió que es crearà. En relació amb el cas de Vilobí, la institució assegura que condemnen «rotundament qualsevol tipus d'abusos sexuals» i se solidaritzen amb les víctimes.
Els casos d'abusos sexuals que va avançar el diari Ara aquest cap de setmana involucren el que va ser rector del municipi de Vilobí d'Onyar des de l'any 1967 i fins al 1999. Segons van explicar algunes de les víctimes al rotatiu, durant aquest període -quan eren menors d'edat-, presumptament, van patir abusos del capellà. El diari, que durant un any ha investigat aquests casos, assegura que es van posar en coneixement del Bisbat de Girona, encara que «ningú va fer res».
Respecte a aquest punt, ahir el Bisbat gironí va assegurar que «no tenia constància de cap queixa» envers aquest mossèn, tot i que segons el rotatiu hi hauria desenes de persones que van patir aquests tocaments i, fins i tot, diverses autoritats locals van parlar amb el Bisbat del cas al llarg dels anys.
La institució religiosa, però, va insistir en no tenir-ne constància. A més, les persones a les quals el reportatge afirma que es va alertar al seu temps ja «són mortes» i tampoc «existeix cap document en els arxius diocesans» amb les visites que s'exposen. Al mateix temps, l'ens eclesiàstic gironí va demanar «perdó a les presumptes víctimes i a les seves famílies pels patiments i els ofereix la seva oració i comprensió». Finalment, van assegurar que col·laboraran amb tot el necessari en aquest cas. En la lectura del comunicat feta ahir a la seu del Bisbat, no es van permetre les preguntes a periodistes.
El mossèn va ser ordenat el 1953 i a Vilobí hi va arribar l'any 1967 procedent de l'Escala, des d'on, segons el rotatiu, ja havien rebut algun avís sobre el comportament del mossèn, però no de casos relacionats amb abusos sexuals. A la localitat selvatana hi va estar 33 anys, fins al 1999. Va ser durant aquests anys quan es van produir els abusos sexuals a diversos menors del poble i en espais com el casal d'estiu que ell mateix va muntar; al gimnàs que va fer construir, al confessionari de l'església o a la rectoria on va fer instal·lar un futbolí i una televisió.
Testimoni d'un exalcalde
El primer alcalde de Vilobí que va tenir constància dels abusos sexuals relacionats amb mossèn Tomàs va ser Josep Maria Vidal, qui va ser batlle del 24 de setembre de 1963 al 17 d'abril de 1979 i va morir l'abril de l'any 2016. Acompanyat del jutge de pau de l'època, Vidal va fer arribar les queixes fetes per algunes famílies del poble al bisbe Narcís Jubany, sense cap conseqüència per a mossèn Tomàs. Totes les persones que van ser en aquella trobada ja són mortes i el Bisbat de Girona assegura que no «existeix cap document» que acrediti que aquella visita es va produir.
Vidal, però, no va ser l'únic alcalde que va alertar el Bisbat gironí de la conducta de mossèn Tomàs. Ramon Rovira, qui va ser alcalde de Vilobí del 1979 fins al 2003, va explicar ahir a Diari de Girona que cap a l'any 1985 va ser cridat al Bisbat després que una família presentés una queixa sobre els presumptes abusos sexuals comesos pel rector de Vilobí. Allà, es va reunir a soles amb el bisbe Jaume Camprodon, qui s'hauria compromès a canviar el capellà tan aviat com fos possible. Aquell trasllat, però, no va arribar. «L'endemà d'haver-me reunit amb el bisbe, mossèn Tomàs ja ho sabia», va precisar Rovira, qui va recordar que, tot i no haver-hi cap més queixa sobre el mossèn, durant aquells anys i els del mandat de Vidal, algunes famílies no van deixar que els seus fills anessin a catequesi ni fessin la comunió amb el rector de Vilobí.
En veure que el rector seguia a Vilobí, Rovira va tornar a contactar amb el Bisbat. «Camprodon em va repetir que ho farien tan aviat com poguessin però que estaven rebent moltes pressions per deixar-lo a Vilobí», va relatar l'exbatlle, qui va afegir que era un mossèn de l'Opus Dei «molt apreciat» per aquesta institució de l'Església catòlica. «El Bisbat n'és responsable perquè tenia constància del que estava passant, i no hi va fer res», va criticar l'exalcalde. Després d'aquest fet, i segons Rovira, mossèn Tomàs va ser apartat de totes les activitats relacionades amb menors que es feien al poble. «Només feia activitats amb gent gran», va detallar l'exbatlle.
D'altra banda, mossèn Tomàs també va estar vinculat a l'escola Bell-lloc de Girona des del curs 1967-68 i fins al 1995-96. Allà, segons va informar ahir el centre, el mossèn feia de voluntari a l'oratori durant dos matins a la setmana. Durant aquesta activitat, l'únic moment en el qual es quedava a soles amb els menors era durant la confessió, ja que la resta d'activitats són grupals. En relació amb els suposats alumnes que haurien deixat l'escola a causa de mossèn Tomàs, l'escola va assegurar ahir «no tenir constància» de cap baixa durant aquells cursos per motius relacionats amb mossèn Tomàs ni haver rebut «cap denúncia». A més, van afirmar que el rector no va participar «mai» en cap activitat feta amb els alumnes fora de l'escola. Tot i això, el centre va admetre que alguns exalumnes defineixen el mossèn com una persona «peculiar». L'escola ha preguntat a antics directors del centre sobre aquest cas, que han assegurat que no tenen constància dels fets.
Mossèn Tomàs té ara 91 anys i viu en una casa de descans a Arbúcies, a pocs quilòmetres de Vilobí. En aquesta localitat, el Bisbat el va nomenar com a adscrit a la parròquia l'any 1999 i des de l'Ajuntament no es té constància de l'existència de cap queixa o denúncia relacionada amb el capellà.
